Treballar i fer feina

El trabajo de vegades és feina i d'altres treball, i el dilema genera molts dubtes. En dialecte central diem clarament feina, i no pas treball, en frases com “Un company de feina”, “S'ha quedat sense feina” o “Com hi vas, a la feina?”. Altres contextos són menys clars. Si parlem de roba, condicions o llocs, ¿hem de dir de treball o de feina? A Mallorca diuen “llocs de feina”; i a Barcelona, “llocs de treball”. Com més abstracte i genèric és el terme més la feina va cap al treball, però el castellà també empeny i expulsa feina de l'àmbit oficial: de les oficines i dels contractes. L'ús de feina va quedant reduït al registre col·loquial i, si no trenca aquest setge, pot acabar desapareixent del tot.

I sabria greu, perquè mentre que feina ve de faena –a València encara se'n diu així–, que ve del llatí facienda (les coses que s'han de fer), treball ve de tripalium, un instrument de tortura. No sembla, doncs, que treballar sigui ben bé fer feina. I si els catalans som treballadors és potser perquè la feina la sentim com una obligació i no com una tortura. Curiosament, de la que pateix el toro, també en diuen faena, potser perquè qui tortura la veu com un art. La faena castellana ve del català antic i prova que el que ens separa no són tant les nostres arrels com un progrés moral que entén per feina tota una altra cosa.