L’espoli que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol té moltes cares però, la que mostra de manera més explícita la magnitud d’aquest problema, la publica periòdicament el mateix Estat a través de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). Parlo, en concret, de les estadístiques d’execució liquidada respecte a la inversió pressupostada per a les diferents comunitats autònomes.

Governi qui governi a l’Estat, l’incompliment de la inversió pressupostada a Catalunya ha estat sistemàtica. Tal com hem assenyalat des de la Cambra de Barcelona, en el període 2001-2018, en què hi ha hagut quatre presidents, l’Estat ha deixat d’invertir 8.000 milions d’euros al nostre territori. L’execució del 2021 no només confirma aquesta tendència, sinó que l’empitjora i aquest cop voreja fins i tot la humiliació. I és que a Catalunya l’any passat només es van executar el 36% de les inversions planificades per l’Estat, el grau d’execució més baix de totes les comunitats. Això és un maltractament amb voluntat política.

Aquesta és la realitat. Catalunya és una de les economies que més aporta al sistema però l’any passat va ser la que menys va rebre. En canvi, per exemple a Madrid, que té un pes similar a Catalunya, l’execució va ser del 184%. Dit d’una altra manera, no només es va invertir tot el que es va pressupostar, sinó que s’hi va invertir gairebé el doble. Aquest és un exemple més de l’acumulació, també estructural, de recursos de què es beneficia Madrid aprofitant l’efecte capital, i és fruit d’un sistema de repartiment arcaic i centralista. Catalunya és la que surt més malparada d’aquest model. A Catalunya, el ferrocarril va ser un dels grans damnificats per la desinversió el 2021. A tall d’exemple, Renfe va executar només el 34,6% del seu pressupost al nostre territori, mentre que a Madrid aquesta xifra es va disparar fins al 229%. Per què una persona que viu a Catalunya ha de rebre 4,3 euros d’inversió de TAV, mentre que un ciutadà de la capital de l’Estat en rep 100? Per què una persona a Catalunya ha de rebre una inversió de 15 euros pel seu tren de rodalies, mentre que un de la capital en rep 100?

L’Estat no només no pressuposta segons el PIB, sinó que a més no acaba executant ni un terç del que ha previst. Aquest maltractament cap a Catalunya, les empreses catalanes i, de retruc, totes i cadascuna de les persones treballadores d’aquestes empreses és un escàndol amb majúscules i calen explicacions detallades de per què, un any més, no s’ha complert el pressupost, partida a partida, i servei a servei. Explicacions que, per altra banda, no arribaran mai.

Però no ens podem conformar amb excuses i l’endemà tornar a parar la galta. Alguns faran silenci o tornaran a pregonar reformes i pactes fiscals que no arribaran mai. Uns altres continuarem insistint que, a la llum d’aquestes dades, l’única oportunitat que té Catalunya per tenir un sistema just és l’Estat propi. Espero, doncs, que aquestes últimes dades de la IGAE serveixin per convèncer més persones empresàries i treballadores d’arreu del país.