A la tres
Les molles de la llengua
“No sé quin és el límit i m’espanta que mercadejar amb el català resulti tan fàcil però se n’obtingui tan poc a canvi
El Senat ha tombat amb els vots en contra del PP, previsible, i l’abstenció del PSOE, d’una hipocresia hiperbòlica, una proposta de Junts per impulsar l’oficialitat del català, i de retruc l’euskera i el gallec, a la Unió Europea. Això va ser ahir, dos mesos després que el govern espanyol demanés per carta l’ús de la nostra llengua al Parlament Europeu com a mostra de bona voluntat i venut com a gest de gran generositat per part del president Sánchez. La cosa, per repetitiva, ja cansa. La Moncloa i la Generalitat reactiven la taula de diàleg. Des de Catalunya els representants del govern porten la cartera plena de demandes i des de Madrid els reben amb les tisores a la mà i es dediquen a retallar de tal manera les peticions que al final, més que concessions, obtenen morralla. Una morralla, d’altra banda, que es ven massa cara i que abans no es faci efectiva haurà de passar per mil i un entrebancs, com ara ha passat amb el Senat, sense cap garantia que prosperi. No se n’aprèn, de les mentides, o interpretacions de la veritat com es diu ara, que el govern socialista ofereix cada vegada que hi ha cimera amb Catalunya. O perquè a negociadors no els guanya ningú o bé perquè aquí es troben amb polítics que van amb el lliri a la mà o senzillament no en saben més, el fet és que a la taula de diàleg es parlen idiomes diferents. I no hi ha voluntat d’entendre’s, com a mínim per una de les parts, que veu amb satisfacció com les molles que reparteix són més que suficients per convèncer el rival i per obtenir el seu suport quan li és necessari.
M’espanta que mercadejar amb el català resulti tan fàcil però se n’obtingui tan poc a canvi, no ja per impulsar-lo fora de les nostres fronteres, sinó per protegir-lo dins de casa. Ahir també es va conèixer que a Nou Barris només el 5,1% del jovent té el català com a llengua habitual. Però és que al barri de Barcelona on aquest col·lectiu el parla més és a Sarrià-Sant Gervasi amb un 45%. I encara hi haurà algú que es felicitarà pel percentatge. O que parli d’imposició!
