opinió
Ens queixem per vici
He après algunes coses i he arribat a algunes conclusions que voldria compartir
Una iniciativa conjunta del grup de recerca Targetslab-neurociència de la UdG i de la unitat de trastorn del moviment del servei de neurologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina va presentar ahir la primera jornada de Huntington de Girona.
Després de conèixer els efectes devastadors d’aquesta malaltia, jo que no soc gens sospitosa de venir del ram de les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) ni de ciències de la salut, he après algunes coses i he arribat a algunes conclusions que voldria compartir.
El Huntington (que també s’ha conegut popularment com el “mal de sant Vito”) és una malaltia rara, neurodegenerativa, que s’hereta i que provoca als afectats moviments anormals incontrolables, però també trastorns psiquiàtrics i afectacions cognitives. Se sap que afecta més persones d’ Europa, Austràlia i dels Estats Units que de països asiàtics, per exemple. Per combatre la patologia, és necessari que els malalts rebin un tractament multidisciplinari per part de diversos especialistes en salut, que també donaran suport als familiars, especialment als cuidadors del malalt.
Malgrat que no hi ha una cura, sí que és cert que es pot millorar la qualitat de vida de les persones afectades amb un pla d’exercici físic específic. En aquest sentit, se sap que portar una rutina personalitzada d’exercici físic de 150 minuts a la setmana ajuda a disminuir-ne els símptomes. Es tracta de combinar exercicis cardiovasculars amb d’altres d’equilibri, de força i de flexibilitat.
També vaig aprendre que hi ha diverses maneres de prevenir aquesta nefasta herència actuant en la selecció d’embrions en famílies afectades.
Actuar en la fase de degeneració de les neurones (i revertir-la o aturar-la), abans que s’arribin a morir, podria ser una de les fites de la recerca contra el Huntington. Al departament de neurociència de Targetslab s’està buscant el potencial terapèutic de diferents compostos farmacològics, es treballa per aconseguir noves dianes terapèutiques i s’està apostant per l’exercici físic.
T’imagines com deu ser de complicat no poder beure’t un cafè sense abocar-te’l per sobre o ennuegar-t’hi? Després de la jornada d’ahir, sí que tinc clar que ens queixem per vici.
