La icona pop

La Flor Negra de Mercè Rodoreda “sembla un clavell arrissadíssim i amida un pam”. I s’obre durant “setanta nits-nits: les més fosques, les més quietes, les més mortes”. I “la busquen a les palpentes per fer-ne l’ungüent que fa patir”. I escriu Rodoreda que és “una pena de roc i de sal”, “arrapada al coll com un clau clavat amb martell” i que com “les penes més grosses, no es pot explicar”: “No la deixis fugir; si aquesta pena se n’anés, tornaries a no ser ningú”. Quan era a Ginebra reprenent la carrera literària amb La plaça del diamant, Mercè Rodoreda va enllestir les Flors de debò. Són trenta-vuit proses poètiques, textos breus que tenen el so d’una rondalla i el pols d’un conte de fades, amb una lírica màgica, preciosista i descarnada al mateix temps, i que són els fils de colors per brodar en un bastidor de fusta, flors inventades d’una natura amb ànima: negres amb una pena empeltada, disperses i “apomellades” amb olor de càmfora i que moren rient, o amb la malura “d’un color de caramel de menta, ple de matisos”. Les Flors de debò i Viatges a uns quants pobles s’apleguen exquisidament al llibre Viatges i flors . Una altra mirada, il·lustrada i botànica, a les flors rodoredianes és la que es pot veure fins al 30 de juny al claustre de la La Mercè de Girona en l’exposició que l’editorial El Ventre del Llop, nascuda de l’associació Connexió Papyrus de Celrà, ha promogut amb la creativitat d’il·lustradors i la recerca i expertesa de fitòlegs, els quals han evocat i recreat el mite de les flors rodoredianes coincidint amb l’aniversari de la seva mort, la primavera de fa 40 anys, el 13 d’abril del 1983.

Fa una setmana, a la Casa de Cultura, en un conclave d’especialistes, se la va alçar en el pedestal de les icones pop, de les celebritats culturals d’un país petit, en un acte apassionat i reivindicatiu de l’escriptora de Romanyà de la Selva, sovint tan invocada com mal llegida i poc disfrutada, ja sigui per l’excés d’anàlisi acadèmica, perquè en l’era de l’impacte visual ens donem per satisfets amb un pensament descontextualitzat, llegit al vol, o perquè es furga en les intimitats de dona, no en les passions d’escriptora com les flors. Simbòliques i delicioses, embelleixen el claustre de La Mercè aquesta primavera que es mor. Són una de les metàfores de la icona pop Rodoreda, que és immensa.