Opinió

El voraviu

Fiscalia amb el pròfug!

Puigdemont no fuma puros, però tot és diferent perquè ara té duros...

Qui té duros fuma puros, deia l’àvia Neus. Des del recompte del 23-J (i molt més des del definitiu) que Carles Puigdemont té duros, molts duros. Paradoxes de les cites electorals i les aritmètiques parlamentàries! Donen duros a qui no fuma puros! Donen duros a algú com Puigdemont, que ja fugia dels puros i els fums quan tots hi vivíem, quan el tabac era políticament correcte en oficines, televisions, parlaments i hospitals. La cosa és que tant li fa si se’ls fuma o no se’ls fuma, els puros. Mentre tingui duros se li obriran escletxes i veurem que es cola per aquestes escletxes. Algun sapastre continua impertèrrit. Com García Page, supervivent de les baronies socialistes. Troba el 23-J “un vot diabòlic”, no pot estar per les punyetes del comandant Sánchez i continua tractant Puigdemont de pròfug, per més presentat que estigui a la justícia europea, que per a ell no deu ser espanyola. Com impertèrrit continua el bloc “autèntic” del TC, que desestima recursos per la via ràpida a la guàrdia d’estiu, amb el vot de dos il·lustres conservadors (Concepción Espejel i César Tolosa) i el vot particular de la magistrada Laura Díez (nomenada per Sánchez). Però la fiscalia (“De qui depèn la fiscalia?” Per a qui afina la fiscalia?) ha anat tant a la idea com la guàrdia d’estiu, ha recorregut i ha forçat que vagi al ple al setembre com era lògic. Ja ho veus, Page! Fiscalia amb el pròfug! I això que no fuma puros, que viu renyit amb el fum! Però ara té duros!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.