Pedro Sánchez va subratllar els tres primers objectius polítics rellevants: redactar un nou Estatut dels Treballadors que garanteixi per llei que el salari mínim interprofessional es correspongui amb el 60% del salari mitjà; que la baixada de l’IVA dels aliments s’estengui fins al juny del 2024; i que a partir de l’1 de gener del 2024 el transport públic sigui gratuït per als menors d’edat, els estudiants de fins a vint-i-quatre anys i les persones en situació d’atur.

Res de tot això no va fer ni fred ni calor a les files conservadores. Els diputats de dretes van perdre el sentit de la mesura durant la intervenció del candidat i van glorificar una intervenció forassenyada del líder del PP referida a les polítiques territorials i a l’agenda que el govern de Pedro Sánchez desplegarà a Catalunya. M’estimo més no reproduir el que van arribar a dir. No és res estrany que la dreta i la ultradreta s’exclamin per allò que afecta les persones, els treballadors i les treballadores, si tenim present que han extirpat les polítiques socials dels seus programes i viuen encegades per la dèria d’atiar el foc de la confrontació territorial. El president va defensar l’amnistia com una oportunitat per a Catalunya i Espanya. Un cop escoltades les intervencions de tots els grups parlamentaris, era evident que encara hi ha molta feina per fer en l’espai que s’ha generat arran de les negociacions per a la investidura. Res no es fa d’un dia per l’altre, però si una cosa va quedar palesa en el debat, és el compromís de tots els actors per intentar que funcioni un acord inèdit en la democràcia espanyola posterior al 1975. Més enllà dels crits de la dreta, la majoria dels grups han sumat els seus vots, perquè hi hagi un govern i han compartit conceptes que aixopluguen l’inici d’aquesta legislatura: responsabilitat, oportunitat i generositat.

De la mateixa manera que ningú no pot negar que l’armadura de l’acord d’investidura és fràgil, tampoc es pot negar que l’aritmètica que l’ha fet possible porta incorporada una gran oportunitat per a Espanya i per a Catalunya. Pedro Sánchez ha decidit que la vol aprofitar. I encara que la dreta repeteixi despectivament que de la necessitat se’n fa virtut, quan la matemàtica ofereix una oportunitat com aquesta, cal ser valent per entomar-la. Tots haurem de ser valents.

Aquesta vegada l’oportunitat que s’ha de tornar virtut, però, no l’agafa només el Partit Socialista i els seus representants. Dijous, mentre Pedro Sánchez sortia de l’hemicicle ja investit president, començaven a girar els engranatges extremament complexos que s’han construït durant les darreres setmanes.

Aquesta maquinària encara grinyola i només deixarà de fer-ho si tothom qui l’ha de fer girar col·labora per tenir-la ben greixada. Els socialistes catalans, el PSC, estem profundament convençuts que aquest esforç ha de fer funcionar els engranatges a la perfecció. El país i la gent ho necessiten.