Hi ha acord que diumenge Salvador Illa s’acostarà als quaranta diputats i que potser els passarà i tot. També es detecta un ampli consens que el PP sortirà del pou i que Vox i Comuns Sumar es mantindran, si fa o no fot, en el resultat que ja varen aconseguir el 2021. L’unionisme, com un Saturn qualsevol, devora el seu propi fill. Entre tots quatre es cruspeixen definitivament Cs, i segurament és això el que els provocara el mal de ventre amb què se n’aniran a dormir. En set anys (2017-2024) Cs haurà passat de guanyar les eleccions a desaparèixer del Parlament. No és bonic això? Carrizosa, que cada dia està més immens en l’exhibició de traça a escolar-se claveguera avall, diu ara que es varen equivocar en deixar marxar I’Arrimadas a liderar el partit a Madrid. Pobre noi!, que diria l’àvia Neus. I és que és així. Tan pinxo que s’ha mostrat i tan pobre noi que ha resultat! Que es varen equivocar en deixar-la marxar a Madrid! La cosa ha de fer mal, molt mal, sobretot perquè encara hi ha un 40% de vot indecís. Un 40% que encara s’ho pensa, però tu te’n vas a jeure decideixin el que decideixin! A mi em fa feliç, la desaparició de Cs. No me n’he amagat pas mai. Són moltes les coses de la política que avui es fa i es porta que hauríem de trobar la manera de d’erradicar-les. Que Cs desaparegui ja és un gran què! Direu que es dissol en el conjunt de l’unionisme, i és cert. Però diumenge serà un gran dia. Cosa dolenta, fora del ventre!