Prou bona nota en reciclatge
“Aquí reciclem” és el lema d’una campanya de sensibilització per la recollida selectiva de residus que ha estat força reeixida. “Aquí reciclem” podria ser, també, la definició del que passa avui a Catalunya, on, a jutjar per les xifres, el reciclatge està arrelant i de valent. Enmig de tanta crisi i de tantes notícies negatives que sovint omplen les pàgines del diari, quan es pot escriure un titular positiu com aquest fins i tot fa il·lusió de poder-lo comentar. Segons una enquesta força àmplia encarregada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), gairebé 9 de cada 10 catalans afirmen que seleccionen els diferents tipus de deixalles de casa seva. A més a més, la meitat de la població diu que ho fa per beneficiar el medi ambient. Aquest és, per tant, un discurs que ha anat penetrant en la nostra societat.
El camp de millora, tanmateix, encara és gran. De fet, amb els resultats de l’estudi a la mà, hem detectat tres àmbits de millora on es pot créixer molt i bastant ràpidament. Estem parlant dels problemes que es plantegen a Barcelona ciutat, de la sensibilització de la gent jove i dels costums dels nouvinguts. Barcelona, per exemple, és a la cua pel que fa a la recollida selectiva de matèria orgànica. La principal excusa és que en pisos petits, de cuines esquifides, no hi ha espai per a tanta galleda diferent. Sorprèn, també, que la franja d’edat menys sensible a reciclar sigui la compresa entre els 30 i 44 anys, potser també perquè coincideix que són els que viuen en habitatges més reduïts. No sobta tant, en canvi, que la població immigrant sigui de llarg la que menys recicla, perquè sovint vénen de països sense cap costum ni gaire sensibilitat per aquesta qüestió.
Cal continuar insistint en l’hàbit. Siguem d’aquí o de fora, el respecte pel medi ambient és una conquesta social que inverteix en el nostre planeta i en el nostre futur i val molt la pena que tots fem, individualment, el nostre esforç per separar el vidre, el cartró i les deixalles orgàniques. Les persones que no reciclen per mandra o perquè no ho han fet mai han d’anar canviant els seus costums. Ens hem d’acostumar a llençar les coses on cal per poder, com avui, estar orgullosos de fer-ho prou bé. Encara, però, ens queda camí per millorar.