Fa divuit mesos que cada dijous assagem a Palol d’Onyar. Unes som dones AGE i ens nodrim de la força de la sororitat en el nostre rumb de l’emprenedoria. Altres són dones que treballen per compte aliè però desprenen actitud per la solidaritat. També hi ha homes que, amb un gran cor, permeten que l’empoderament femení sigui part de les seves vides i motiu de creixement personal. Ells ens regalen empatia, somriure, tendresa i suport emocional. És com un relat de mar. Mirades i talents diferents però un mateix rumb. Unes treballem la memòria, la interpretació i l’expansió de la veu. Altres posem excel·lència a la cura dels detalls previs, rapidesa en el canvi de vestuari i elegància en el rol com a extres. Hem cocreat un itinerari bonic, amb complicitat i harmonia, navegant a les ordres de la capitana del vaixell, la seva mà dreta rigorosa i l’excel·lent equip tècnic per arribar junts a bon port. Ens hem enamorat del Destí de les Violetes. Felicitat anticipant és quan sentim una nova experiència que ens il·lusiona, com quan preparem el text del personatge i organitzem els pobles on fer la promoció de la nostra posada en escena. Hi ha també la felicitat momentània. És quan vivim el moment present, l’ara i l’aquí. Hem fet el “molta merda” i des de les cametes sentim els primers aplaudiments perquè el teló s’obre. Mentre actuem, sumem confiança i compromís perquè si alguna cosa falla l’estimat públic no se n’adoni. I continua aflorant aquesta felicitat fins al final, quan expliquem el per a què ho fem, el nostre propòsit com a companyia de teatre amateur Hi Som i la gratitud a les persones assistents, a qui sempre fem ballar la nostra cançó. L’energia del teatre és una expansió d’alegria i complicitat. I, sí, també hi ha felicitat quan arribem a casa, quan tornem a veure’ns i fem la crítica constructiva, perquè a partir del moment viscut tot ja és un record i de la vivència se’n diu felicitat crepuscular. Un gran aplaudiment per a les dues mil cinc-centes noranta-dues persones que ja ens han vist i els vint-i-cinc mil tres-cents setanta-vuit euros amb noranta cèntims que hem recaptat. També a totes les persones i els municipis que ens hi heu ajudat. Vint-i-vuit bolos com a acció de voluntariat per cinc entitats del tercer sector. Ens mereixem un descans, però serem a la festa major de Quart. Al setembre ens retrobem. Hem de continuar aquesta història d’amor.