Les persones treballadores són cada cop més exigents quant a la qualitat del treball; per contra, moltes empreses posen el focus en el creixement, els indicadors, l’expansió, però... qui fa les empreses?

L’assetjament moral en l’àmbit laboral és un tema que comença a ser cada cop més freqüent en els despatxos de psicologia jurídica i clínica. Aquest concepte, el mobbing, comprèn la situació de violència psicològica sistematitzada en l’espai de treball que es produeix a través d’humiliacions, aïllament, difusió de rumors, càrregues de treball extremes o absència de tasques, canvis de lloc descendents, inclús insults... L’objectiu és el de generar confusió, angoixa i culpa fins a dinamitar l’autoestima de la víctima perquè abandoni “voluntàriament” el lloc de treball o se sotmeti.

Aquest tipus de situacions tenen poc recorregut si l’agent executor actua en solitari, però la particularitat del mobbing és que es consolida a través d’un sistema: qui intimida per compensar les pròpies mancances; la víctima, que no comprèn la situació ni l’origen del seu malestar; les persones seguidores que se sumen a les accions destructives buscant el benefici individual, i, finalment, el grup d’observadors que es mantenen al marge per no patir conseqüències. Les situacions d’assetjament no entenen ni de sectors ni de posicions: des de l’empresa més luxosa fins a la més discreta, existeix la possibilitat de catalitzar un cas de fustigació laboral si no s’afronta el problema des de l’origen. De la mateixa manera, si bé les situacions d’opressió ens poden remetre a figures directives, s’ha de tenir present que es detecten també casos a través de relacions ascendents o horitzontals.

Cal assenyalar que sempre hi ha un fet desencadenant: un simple desacord pot iniciar una relació d’opressió, però només si es repeteix en el temps de forma sistematitzada es pot començar a considerar un cas d’assetjament moral. Molts casos no surten a la llum, sovint perquè la víctima s’adjudica la culpa o bé perquè creu que no ho podrà demostrar. No cal dir que quan es posen en marxa accions legals per abordar un cas de mobbing, la víctima ja es troba en una situació de gran malestar psicològic que cal tractar.

Les disciplines forense, clínica i d’organitzacions dins la psicologia són cada cop més conscients dels nous reptes que planteja la salut mental en l’àmbit laboral. Recordem: qui fa les empreses? Les persones!