Keep calm
Un aeroport pensant en Espanya
Salvador Illa presumeix de tenir una mirada llarga i exhorta tothom a imitar-lo. Però, com ja ha demostrat sempre que li ha estat possible, es tracta d’una mirada que no està graduada per a les necessitats de Catalunya sinó per a les d’Espanya, i el govern de Madrid prou que li agraeix que sigui l’encarregat de materialitzar el retorn de les institucions catalanes als sender constitucional. Aquesta setmana ho ha tornat a demostrar amb l’avantprojecte que ha presentat per a l’ampliació de l’aeroport del Prat i amb la seva obstinació a fer entrar el clau per la cabota. Ja en farem prou de tenir la mirada llarga ara, si no l’hem tinguda abans: l’aeroport està encaixat entre dos municipis –el Prat i Gavà– que s’han desenvolupat urbanísticament com els ha convingut sense pensar si un dia l’aeroport s’hauria de fer més gran. D’altra banda, aquestes ciutats també han volgut aconseguir un cert equilibri mediambiental regenerant el que queda del delta del Llobregat –i la Ricarda– i la idea de carregar-s’ho per inventar-se un espai nou en un altre lloc pot ser enginyeria política però no és ecologia, per més que ho avalin execologistes a sou del govern. A més a més, tot es planteja a partir de la visió estratègica d’Aena, que és qui traurà benefici de l’augment de trànsit d’avions i de passatgers, i de la seva visió hispanocèntrica. En cap moment es qüestiona el seu monopoli, ni es proposa traspassar l’aeroport a la Generalitat, ni afegir-hi els aeroports de Girona, Reus i Alguaire per crear un sistema aeroportuari català que distribueixi els seus efectes i els seus beneficis d’una manera més equilibrada per a tot el nostre país. Fins fa quatre dies, la majoria d’empresaris catalans i dels partits amb representació al Parlament també ho defensaven. Ara ningú no en diu res: la paraula hub els omple la boca i els fa salivar tant que s’ho empassen tot avall.