Acollonits i aclaparats

No sé vostès com ho vivien, però a mi aquests darrers dies em començava a acollonir i aclaparar l’allau d’informacions que sentia i que llegia sobre les meravelles que representarà l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona el Prat. De veritat que en nom de quatre ànecs, vuit jóncols i uns milers de litres d’aigua a la Ricarda han aconseguit paralitzar durant tant de temps l’entrada dels catalans al paradís? Perquè el que ara ens expliquen és el paradís. No sé si el terrenal o el celestial, però el paradís. Les set meravelles del món. Fem llista. Tres mil dos-cents (3.200) milions d’inversió. Vols directes a les reputades democràcies de la Xina i les monarquies àrabs. 45.000 llocs de treball. Llançadores amb Barcelona. Connexions amb tot el Baix Llobregat. Línia directa amb els aeroports de Reus i Girona. Un immens parc comercial i de negocis que posarà el territori a nedar en l’abundància. Rècords absoluts de passatgers per any i de vols operats per hora. Però des de mitja setmana han hagut de parar i guardar la munició real i els focs d’artifici. A vegades, com ara amb en Santos Cerdán i els bombardejos Israel / Iran i viceversa, un relat amb què no es comptava, engega a fer punyetes el relat que havien disposat. Però com en la cançó d’en Peret, “no és mort, és de parranda”. Tornarà, no passeu pena. I ens aclapararà i ens acollonirà. Com començava a aclaparar i acollonir fa una setmana. Agafeu aire!