Creació d'imaginari col·lectiu
D’aquí a quinze dies, els lectors de la revista infantil Cavall Fort celebraran una gran festa d’agraïment a la revista en el seu 47 aniversari: agraïment per les estones de lleure actiu, creatiu i enriquidor que han fet passar a diverses generacions; gratitud, també, per haver desvetllat l’interès per la lectura en molts nois i noies. Aquestes paraules de reconeixement també podrien, de ben segur, fer-se extensives a altres publicacions com El Tatano, Tretzevents i tantes altres revistes que, sovint, han significat la primera lectura en català per a molts nois i noies del país que ara ocupen càrrecs importants tant en l’empresa privada com en el sector públic.
La creació de referents simbòlics hauria de ser un objectiu prioritari per als forjadors de la nostra cultura. Fa cent anys vam saber fer-ho. En Patufet, amb les Pàgines viscudes de Josep Maria Folch i Torres, tan sovint il·lustrades per Junceda, va convertir-se en un autèntic fenomen de masses estroncat, com tantes altres iniciatives, per la Guerra Civil. Durant el primer terç del segle passat, En Patufet va crear addicció, va arribar a vendre 60.000 exemplars a la setmana i va esdevenir un referent cultural i sentimental a moltes llars. Encara hi ha famílies que en guarden la col·lecció sencera amb la mateixa cura que es passen les joies de la besàvia de generació en generació. Cent anys després, també ho hem sabut fer, adequant-nos als nous temps i als mitjans actuals. Les Tres Bessones, de Roser Capdevila, han significat a més a més l’exportació massiva d’uns personatges creats aquí i que han fet la volta al món amb èxit.
En Massagran, en Jep i en Fidel, l’Ot el Bruixot... Tant se val. Cal continuar creant imaginari col·lectiu i anar generant referents simbòlics que siguin vertebradors de la nostra identitat. La cultura catalana sobreviurà, també, en la mesura que siguem capaços de continuar creant personatges de ficció que interessin massivament als nostres fills i néts. Que no calgui que tots els referents infantils vinguin de Disney o del Japó. A més a més, hauríem de saber veure un vessant econòmic i industrial en tot aquest camp, que, en el segle XX, ja ha donat l’oportunitat de la professionalització a un bon nombre d’escriptors i il·lustradors.