Carta oberta a l'alcalde de Badalona

S'equivoca. Són molts els militants socialistes de Badalona que en privat manifesten que l'alcalde s'equivoca quan, amb crispació, desqualifica el més antic aspirant a l'alcaldia afirmant que el líder local del Partit Popular “utilitza la immigració amb finalitats partidistes i genera crispació amb el veïnatge”. No cal dir-ho, això és evident i no s'ha de caure en la provocació. Durant els últims anys aquest ha estat el discurs del PP. D'altres es pregunten de què ha servit la famosa ordenança de civisme, que el primer tinent d'alcalde ens va vendre com una vareta màgica per a la solució de conflictes, però on és el responsable de la Guàrdia Urbana quan ha de donar la cara i explicar les mesures que des del seu departament s'estan aplicant per millorar la convivència i el civisme entre els veïns.

A Badalona i a tot arreu coneixen el comportament feixistitzant i xenòfob de García Albiol, que mai no renunciarà a utilitzar qualsevol mentida si creu que això li suposa un rèdit electoral. Per aquest candidat tot s'hi val.

Molts veïns dels barris de Llefià i la Salut encara recorden que van ser militants d'organitzacions d'esquerres els que van lluitar amb ells per aconseguir moltes de les millores que avui hi ha als barris. Per això van votar el PSUC en les primeres eleccions municipals i van donar l'alcaldia al candidat d'aquest partit, Màrius Díaz. En aquella candidatura també hi havia gent coneguda dels barris de Llefià i la Salut i la gent confiava en el compromís i la coherència d'aquells veïns. Per fi a l'Ajuntament hi havia gent que els escoltava.

Amb el triomf del Partit Socialista, a les eleccions generals de l'any 1982, també hi va haver un transvasament de vots a les municipals de l'any 1983 cap a aquest partit. Va ser així com l'alcaldia de Badalona va passar a les mans socialistes i un altre tarannà i altres prioritats es van instal·lar al govern local.

Des d'aleshores, el divorci entre la societat civil badalonina i els governs municipals, sempre l'alcaldia ha estat a les mans dels socialistes, es va engrandir. Ara se'n diu desafecció.

També molta gent que vivia a Llefià i la Salut va canviar de residència i els nouvinguts que van ocupar el seu lloc ja no procedien d'altres terres de l'Estat espanyol, venien de més enllà de les nostres fronteres. Aquests nous veïns necessitaven informació, formació i ajuda de l'administració. També la comprensió i la generositat dels que encara continuaven vivint als barris i recordaven les lluites per aconseguir serveis i equipaments. És a dir, la tolerància del veïnat i el suport de l'administració local.

Amb el temps era evident que alguns espais s'havien degradat i era urgent la seva rehabilitació i la construcció de més i millors equipaments. Alhora, calia preveure polítiques socials per atendre les necessitats dels més desafavorits, sense fer distincions pel lloc de naixement.

Aquesta situació va afavorir que una persona sense vergonya i sense escrúpols se n'aprofités i que com un nou messies aparegués davant dels treballadors i alimentés la divisió entre el veïnat. Està demostrat que en situacions límit molta gent necessita trobar culpables del seu estat, el nazisme ens ho va demostrar en arrossegar bona gent, però amb molts problemes, cap a uns comportaments del tot inhumans.

Ara no serà fàcil convèncer la gent honesta i treballadora dels barris badalonins que el que diu el líder del PP són mentides, que la culpa de la seva situació no la tenen els nouvinguts sinó gent que, com fa García Albiol, menteix i no dóna cap solució als problemes. Gent poderosa i responsable de la crisi que volen que paguem els treballadors i les treballadores, veïns i veïnes de Badalona, que, avui, són notícia a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació. El populisme i la demagògia han arrelat en una part dels veïns, ja que és més fàcil culpar el feble que no el poderós.

Amic alcalde, oblidi's d'aquest demagog provocador i dels grans projectes urbanístics i prioritzi l'atenció en les persones. Al cap i a la fi, de les millores urbanístiques, que no cal dir que són necessàries, no se'n pot gaudir si al carrer no hi ha civisme. Parli amb la gent, escolti-la, expliqui'ls les seves propostes, busqui la seva col·laboració, la complicitat. Només demanen això. I no oblidi que la ciutat l'hem de fer tots i que ha de ser per a tothom. Miri amb qui governa, pregunti's per què l'ha abandonat la seva base social, per què hi ha tanta abstenció electoral, per què no hi ha il·lusió al carrer...

No tothom és enemic seu, encara hi ha molta gent que confia i desitja un govern a la nostra ciutat engrescador, que generi complicitats amb la ciutadania, amb polítiques clarament d'esquerres i justes. Només així aconseguirem una Badalona on poder viure i de la qual puguem sentir-nos orgullosos i ofegar les mentides dels cavernícoles i cridar amb confiança: “Qué bonita es Badalona!”.