Dietètica de Tots Sants

Les celebracions o trobades pròpies de les festes tradicionals solen incloure àpats o menges característiques. Aquest és el cas del proper cap de setmana, festa de Tots Sants que, com moltes de les festes de casa nostra, té un nom ben cristià. Pau i que duri. Que jo sàpiga els nostres progres laics, tan comprensius amb les religions no cristianes, encara no han proposat dir-ne festes de tardor o alguna cosa similar, com ja han fet amb les de Nadal. Els aliments propis de festes com aquestes no solen ser precisament verdura, la qual cosa fa témer que els partidaris de la correcció política també poden atacar per la via dels perills dels aliments dolços, plaents i amb força calories. Com que amenaçar amb les penes de l'infern ja no atemoreix gaire gent, la por al colesterol i a l'obesitat són anatemes més actuals i, òbviament, laics i científics. Què més volem!

Els papus de la dietètica actual són el sucre, el greix i el sodi (sal), i els àpats, especialment les postres, de Tots Sants van ben servits dels dos primers, encara que no tots, com veurem. Els aliments tradicionals d'aquests dies són panellets, moniatos i castanyes. Els partidaris de la colonització cultural celebren el Halloween, en el qual es fan servir carbasses tallades per il·luminar el camí dels difunts i decorar les cases. Cal suposar que algú es menja la polpa d'aquestes carbasses.

Quin valor nutritiu tenen els aliments que menjarem aquests dies? Els panellets són dolços i, per tant, cal consumir-los amb moderació, però el seu valor nutritiu és més interessant que el dels dolços corrents, gràcies al seu ingredient fonamental, el massapà, que s'obté per la cocció d'ametlles crues pelades i mòltes amb sucre (a vegades amb una mica d'ou). La fruita seca dóna un valor positiu a les calories que porten els panellets perquè procedeixen fonamentalment de greixos dels anomenats monoinsaturats (com els de l'oli d'oliva) i poliinsaturats (com els dels olis de llavors, gira-sol i altres), que tenen efectes positius en l'organisme. L'ametlla també conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes, magnesi, potassi, fòsfor, calci, ferro i vitamines del grup B. Per tant, sempre serà millor un pastís amb fruita seca com a ingredient que un que sigui a base de farina i sucre. I si hi afegim pinyons o avellanes, de composició semblant a les ametlles, encara millor. Evidentment el límit són les calories (100 grams de panellets ens proporcionen unes 450 quilocalories) i cal insistir en la moderació, però seria ben adient que els panellets no fossin només unes postres d'aquests dies. El mateix podríem dir dels torrons que contenen una proporció important de fruita seca.

El moniato s'anomena també patata dolça, i això ja ens informa sobre la seva composició. Té poques calories (unes 100 quilocalories per 100 grams). Proporciona hidrats de carboni (fècula), però a diferència de la patata també conté sucres i, sobretot, és una bona font de vitamina A (si és més acolorit en té més). També aporta vitamines com la C i les del grup B, i minerals (sobretot potassi i, també, coure, magnesi, ferro i zinc). Les castanyes són fruita seca, però diferents a la resta abans esmentada. Quan les masteguem ja notem que no són com les ametlles o les avellanes. El seu component principal és midó o fècula i pràcticament no porten greix. És a dir, s'assemblen als moniatos (amb més calories, unes 175 per 100 grams, i més si són torrades). També contenen minerals (potassi, magnesi, coure) i vitamines com la C i les del grup B. La polpa de la carbassa és com la fruita fresca. Aporta poques calories (30 per 100 grams), sucres, vitamines i minerals. No és només pròpia del Halloween. Una mostra de tardor, la Fira de la Carbassa de Sant Joan de les Abadesses, ens ensenya com es pot menjar i, també, escultures fetes amb carbasses.

Els aliments de Tots Sants tenen, doncs, un valor nutritiu prou interessant, amb el tret positiu comú d'aportar poc sodi (si no n'hi afegim). Gaudiu-ne amb ponderació, i no només en aquestes dates si us agraden.