Filmar l'atenció al públic

Renfe és l'exemple del mal servei en el sector dels serveis.

Un rot de persona sol despatxar cada dia a la finestreta de l'estació de tren de qualsevol ciutat de Catalunya. Els falta sentit de l'humor, sentit de servei, sentit de la responsabilitat i sentit comú. Tanmateix, en una revisora de la línia Portbou-Barcelona em va semblar veure un balanç positiu d'aquestes virtuts.

Aquella gent que despatxa bitllets són molt més que funcionaris d'una empresa que ha heretat tots els defectes de la grisor franquista. En destacaria l'abandó de la taquilla quan hi ha una cua formidable i queden cinc minuts per a l'arribada del tren. O el de fer-la petar amb un funcionari del costat, tot escoltant improperis d'algun usuari desesperat. Denunciar aquesta gent no serveix de res; ho veiem amb la Plataforma d'Usuaris de Renfe, que ja anuncia més accions. El problema del personal de Renfe no el solucionarà la privatització, el traspàs o el que sigui.

Fixeu-vos: la ciutadania es queixa sempre de la mala atenció al públic en els serveis, públics o privats. Dels funcionaris, no cal parlar-ne. Ser tractat de funcionari és un menyspreu laboral. A tot arreu hi ha funcionarització, a l'empresa pública, a la privada, als partits polítics, als sindicats, a les caixes, als bancs, als clubs... És un mal endèmic de la nostra societat. Quasi diria que de la vella Europa; diuen que els funcionaris amb més esperit buròcrata de tots els funcionaris que es fan i es desfan són els de les comunitats europees. He protestat pel mal servei de cambrers, de personal de botigues, de correus, de l'Ajuntament, de la Generalitat... Qui demana un full de reclamacions acaba com un estrany: la teva paraula contra la seva. Acabarem que s'haurà de gravar tota l'atenció al públic; tots serem vigilats, però, d'un costat o de l'altre, també ho seran els impresentables.