El savi Mas-Colell
Dijous, amb dues companyes més de la professió, vaig ser convidat a esmorzar amb el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell a la seu que el departament té a la rambla de Catalunya de Barcelona. Els polítics, sobretot quan es comencen a foguejar en el càrrec, fan aquesta mena de trobades per presentar-se i escoltar opinions de fora. N'hi ha que conviden a dinar, n'hi ha que ho arreglen amb un cafè a mitja tarda i n'hi ha, com el conseller Mas-Colell l'altre dia, que es decanten per l'esmorzar. Els que opten per aquesta col·lació de bon matí sembla que ho facin per desvetllar-se. Obligar-se a parlar i a escoltar abans que comenci l'activitat del dia espavila molt i fa que els polítics puguin assistir a les següents reunions, les que compten, les que són de verdadera feina i compromís, com si sortissin del gimnàs. El que passa amb Mas-Colell és que, observant-lo, t'adones que aquest home no sap ben bé si es troba al matí, a la tarda o al vespre, si s'acaba de llevar o està a punt d'anar-se'n al llit. El senyor Andreu Mas-Colell té tota la pinta de savi despistat, d'un Tornassol amb panxeta i oïda atenta. Camina com desmanegat i porta un vestit que sembla que no se l'hagi tret per dormir, una corbata que evidentment no és de can Furest i uns mocassins donats. Mas-Colell havia estat conseller d'Universitats amb Jordi Pujol i ara, amb Artur Mas, ho és d'Universitats i d'Economia, tot a la vegada. El professor Tornassol, igualment, tant podia inventar-se uns patins elèctrics per no haver de caminar pel carrer com un coet per anar a la Lluna. Ara el senyor Mas-Colell té un coet entre mans. El de l'economia catalana.
Es treu l'americana per estar còmode i observo que a la butxaca de la camisa hi porta un bolígraf pinçat. Es tracta d'aquells bolígrafs de plàstic mig mossegats i destenyits que tots una vegada o altra ens hem trobat en alguna butxaca sense que sapiguem d'on ha sortit ni d'on l'hem agafat perquè són d'aquests bolígrafs que no comprem mai a les botigues ni sembla que n'hagin de vendre enlloc. Un dia vaig assistir a un dinar de gent important amb Jordi Pujol. Al moment de seure a la taula, tots els presents van posar damunt les estovalles una ploma Mont Blanc de plata i or. Pujol es va treure un Bic d'aquells amb caputxa i mànec de plàstic transparent que quan jo era petit valien set pessetes. El bolígraf del conseller que ha d'administrar les exhaustes finances governamentals i que fa crides a l'estalvi em va tranquil·litzar molt. Allò no era un bolígraf. Era una declaració de principis.
La butxaca de la camisa transparentava i vaig veure, també, que el conseller hi duia un bitllet de vint euros. La meva àvia, quan anava a comprar, es treia les arracades perquè el botiguer no la prengués per rica i l'estafés. Mas-Colell ens anuncia durant l'esmorzar que se li acosten dies de negociar amb Madrid. Quan el vegin amb el bolígraf i els vint euros no li podran negar res.
Com tots els savis despitats, Mas-Colell només és despistat d'aparença. Dit d'una altra manera: és més savi que despistat. Es tracta d'una maniobra de distracció, com el bolígraf. Els assistents a l'esmorzar observem admirats que en el mes que fa que és al govern aquest home té tots els números al cap i que no hi ha res que se li escapi ni l'agafi en fals. La sanitat? La sanitat. Els Mossos? Els Mossos. Les caixes i les seves fusions? Les caixes. Tot això, menjant pa amb tomàquet i pernil amb un suc de taronja.
aquest senyor podria ser ara a Harvard o a qualsevol universitat del món, podria tenir un lloc de responsabilitat en les caixes que diem, podria ocupar un altíssim càrrec ben remunerat, com ja ha fet, en organismes d'influència planetària, i ha preferit treballar pel govern del seu país, quedar-se en el seu Moulinsart, que és el nostre. El gran fitxatge d'Artur Mas, ja hi poden pujar de peus, és Andreu Mas-Colell, eminència mundial de microeconomia com el bitllet de vint euros indica. Ens en sortirem, conseller? Arribarem a la Lluna? “Ens en sortirem”. I jo i les meves companyes no ho dubtem gens.
A l'hora d'acomiadar-nos em dóna la mà quatre vegades.
