Allà on Llach és “Lis”

Lluís Llach va desaparèixer de l'espai mediàtic amb un adéu des d'un escenari instal·lat per a l'ocasió en un descampat de Verges el març del 2007, però ara torna per una bona causa. Sense escenaris, sense cançons, sense grans escenografies, sense el piano, però amb discursos contra determinada classe política i econòmica, al costat de la Laura Almerich i de gent de la seva confiança, la de les vinyes de Porrera... Llach els ha involucrat a tots en el seu nou viatge, aquest cop a l'Àfrica. Un projecte per finançar barques de pesca a la regió de Sine Saloum del Senegal. I per instal·lar ordinadors a l'escola de Palmarin. Eines per evitar el drama de l'emigració de les pasteres. Tot va sorgir després que el cantant fos testimoni per casualitat de com alguns joves del Senegal convencien un pescador desesperat que els dugués cap al seu somni d'Europa. “Intentem que la piragua que sovint els duu a la mort es converteixi en un mitjà per guanyar-se la vida”, va resumir per presentar ahir la Fundació Llach.

“Els pescadors em diuen Lis i m'abracen. M'emociona i em fa sentir humà”, va explicar. Enyora l'escenari, però ara la missió és
una altra. I la vida és una altra. I el món també. No cal que hi posi poesia. La poesia sorgeix tota sola quan parla del dia a dia a 130 quilòmetres al sud de Dakar. “La primera frase que vaig aprendre en serer, la llengua de la regió, va ser ‹Vés a assecar les fulles del baobab›”.

Llach es declara padrí, no pas amo, de les iniciatives solidàries pensades per trencar el cercle viciós de la pobresa en aquesta comunitat subsahariana. Ja hi ha una piragua de 23 metres que fa mesos que pesca. Els guanys han de servir perquè en quatre anys hi hagi sis embarcacions que donin feina a 66 famílies. “Si rebem donacions escurçarem terminis i no caldrà esperar tant”, va plantejar.

La Fundació Llach accepta diners, ordinadors i material escolar. També pensen en un projecte agrícola que respecti la manera de fer de la gent d'allà, on es viu d'una altra manera. La protesta –encara que no fos en format cançó– va ser contra l'ambaixada espanyola a Dakar, que no va permetre que Samuel Seck, president de la comunitat de Palmarin, fos ahir a Barcelona entre els amics de Llach.