Desapareixen les diputacions?

No. Ni desapareixen ni desapareixeran. Ho dic perquè ahir (tal com expliquem avui a la secció d'Europa-Món), el vicepresident primer del govern espanyol i en breu candidat a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, va trobar “més pertinent que mai en temps de crisi” parlar de la desaparició de les diputacions. Vaig tirant enrere i sóc incapaç de recordar quant temps fa que parlem d'aquest tema. Esquerra, per exemple, es va fer un tip de proclamar a tort i a dret que calia fer desaparèixer les diputacions, però resulta que quan va arribar el tripartit i hi va haver intercanvi de cromos entre ells els republicans van acabar presidint les diputacions de Lleida i Girona sense cap problema. L'encara president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, va prendre possessió del càrrec dient que esperava ser el darrer president d'una diputació. I això és el que passa. Que quan governes les diputacions van molt bé, i que quan en surts les trobes del tot innecessàries. Rubalcaba sap que se'n va, que els socialistes n'han perdut unes quantes, i ara s'apunta a dir que es pot parlar d'eliminar-les. Però ep, hi afegeix ràpidament: “Però això no és possible fer-ho en aquesta legislatura”. Fa pocs dies publicàvem el que representen totes quatre diputacions catalanes: un pastís de mil milions d'euros, ara tot a les mans de CiU, i pràcticament sis mil funcionaris. I no em vull ni imaginar quants tècnics, càrrecs de confiança i presidents de no sé quants organismes oficials que en depenen. No pateixin, doncs. El pastís –governi qui governi– és massa gran. No desapareixeran. Abans fusionarem municipis petits o consells comarcals.