Opinió

L'endemà del dissabte

Escocesos.

Tot i haver passat un mes sencer a Londres, no m'he pogut treure Catalunya del cap, ja que arreu he vist coses que me l'han recordat, ni que fos tangencialment; per exemple, el diumenge passat el diari anglès The Observer va demanar l'opinió d'alguns dels escriptors més prestigiosos d'Escòcia sobre la independència del seu país i vet aquí que les respostes s'haurien pogut aplicar perfectament a la situació catalana. La novel·lista Janice Galloway, per exemple, va tocar el tema de la unitat suposadament intocable: “Mai no he cregut que Escòcia i Anglaterra hagin format un sol país, històricament sempre han estat diferents.” El dramaturg David Greig, el del suposat tribalisme: “No hi ha cap problema ètnic: hi ha molts anglesos residents a Escòcia que votarien la independència.” I la novel·lista conegudíssima A.L. Kennedy va resumir: “Com més ens decep el govern central, la independència se'ns torna cada cop més atractiva... Quan un espòs pateix per la separació i l'altre espòs està sospesant els avantatges del divorci, potser es tracta d'una relació ja acabada.”

Accents.

Canviant de tema, la pel·lícula One day –basada en el best seller (Un dia, ed. Columna, 2010) de David Nicholls– ha punxat inesperadament perquè l'actriu nord-americana Anne Hathaway no hi ha sabut imitar prou bé l'accent de Lancashire (de classe obrera del nord d'Anglaterra, per entendre'ns) que és propi del seu personatge, cosa que fa que el film sigui del tot inversemblant per al públic britànic; diria que aquest té força raó; és més, sempre m'ha estranyat que el públic català no sigui tan primmirat (o, si es vol, punyeter): no dec ser l'únic –oi?– que no es va creure, posem per cas, ni l'adaptació televisiva de Les veus del Pamano (mancada d'accents pallaresos) ni les nombroses pel·lícules ubicades a Barcelona en què el mateix idioma català és irrealment absent...

Copes.

Canviant de tema, un dels còctels que estan més de moda a Londres actualment és el Pimm's Royale, que no és ni més ni menys que Pimm's (un licor anglès tradicionalíssim) “with cava”. Des d'un pub a la ciutat on vaig néixer, doncs, deixo el portàtil de banda i alço una copa d'aquesta barreja tan inesperada com anglocatalana de begudes emblemàtiques per celebrar el fet que aviat tornaré a la meva ciutat adoptada. Per fi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.