Anuncis de colònies

Des de fa un grapat d'anys, un dels indicadors més fiables que s'acosta Nadal és la publicitat de colònies per televisió. No és que durant la resta de l'any no es faci publicitat televisiva de colònies, sinó que per Nadal l'ampolleta esdevé hegemònica. Tant és així, que supera l'ampolla tradicional dels anuncis de Nadal: la del xampany (que ara li diuen ‘cava').

Des del punt de vista creatiu, no hi ha res a comentar sobre els anuncis de colònies a la televisió, simplement perquè ara es nota que s'hi gasten més els diners, en fotografia, en protagonistes..., fins i tot en el guió, que a diferència d'èpoques anteriors, en què l'anunci era un seguit d'imatges eroticofictícies encadenades, en l'actualitat conté una mínima història (com és el cas de Valentina, “The new eau de parfum”, i les seves meravelloses referències romanes).

El que situa els actuals anuncis de colònia en una altra fase que la resta de la publicitat és l'omissió als preus del producte. Fins i tot si ho comparem amb els anuncis de cotxes que, tret de la publicitat a càrrec de les concessionàries, més pròpia de les televisions locals, i que sovint tant podria servir per a promocionar cotxes com entrepans d'hamburgueses amb quètxup, els anuncis de marques de cotxes acostumen a estar ben elaborats i acostumen a aixecar el llistó de la categoria publicitària.

Fins i tot els anuncis de cotxes, els de marques inclosos, acostumen a incloure el preu del producte, sovint al final de l'espot. Però els de colònies: no. Aquesta és una pregunta que caldria fer-se: per què els anuncis de colònies no inclouen el preu de l'ampolleta? En època de crisi, la colònia no és un producte de primera necessitat (si és que la colònia ha estat mai un producte de primera necessitat, sobretot perquè tres quartes parts del món no s'han posat ni es posaran mai cap perfum). Així i tot, la colònia dels anuncis ha quedat al marge de la crisi i, no només no hi ha constància que hagi adaptat els preus a la nova precarietat, sinó que no ha quedat afectada per les retallades. Suprimirem els lots de Nadal, els dinars, sopars i pica-pica de Nadal, les pagues dobles i els cotxes oficials, però la colònia, no.

L'estat del benestar és educació i sanitat, però bàsicament és colònia. I el dia que caigui la publicitat de la colònia a la televisió, o que rebaixin els preus del perfum a les boutiques, aquell dia sí que podrem dir que hem tocat fons. Com podem entendre la crisi del deute sobirà en països tan ben perfumats com Itàlia o França? O amb tantes
ànsies de perfum com
Espanya?