Si els catalanoparlants volessin...
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, els habitants de territoris de llengua catalana han augmentat d'un 20% (poca broma), arribant als 13,6 milions, dels quals “prop de deu milions” són parlants de català. Així doncs, hi ha una allau de forasters que en cosa de pocs anys han après català, les fitxes Ruaix deuen haver assolit tiratges mai no vistos, i mai no hi havia hagut tanta gent que “pus parla en català, Déu li'n don glòria”. Quina mala sort que alguns tenim, que sempre ens toquen els qui no en saben! Anem on anem, o bé no ens entenen, o bé, si ens entenen, ens contesten, de més bon o de més mal grat, en espanyol. On són tots els parlants que l'IEC porta comptabilitzats? A què dediquen el temps lliure, perquè el que és treballant no ens faran creure que n'hi ha. A quants mostradors, tallers o bastides us han corprès ecos de Guimerà o de Sagarra amb accent ultramarí? Feu memòria; si per ventura cap n'haguéssiu trobat, ben cert que n'hauríeu esbombat la troballa. I no és que no n'hi hagi, no –tothom té un amic que té un amic que sap d'algun benemèrit immigrant que s'ha espavilat i dóna prova del seu do de llengües–; però, per què no dir-ho, no és el pa de cada dia. A veure, fem una regla de tres: població total (13,6 milions) és a 100 com població catalanoparlant (deixem-ho en 9,6 milions), és a... 70,58! Segons les dades fornides per l'IEC, quan establiu contacte amb un desconegut, aquestes són les possibilitats que la conversa es desenvolupi en català: 70,58%. Però per quin mal fat us toca sempre algú dels entorn de quatre milions només que no són parlants de català? Amb l'agreujant que sembla que el sector serveis hauria de ser la destinació primera dels qui han adquirit el coneixement de la llengua del país. Com és doncs que, de Salses a Guardamar, entre aquests “prop de deu milions” de catalanoparlants us és tan difícil trobar cambrers, dependents o curadors de vells que es defensin mínimament davant aquells a qui han de servir? I on s'amaguen els qui de veritat l'han après? Els ha agradat tant el català que fan vida eremítica fins a culminar un florilegi d'elogis a la pàtria del meu cor? Havíem quedat que el nostre país és on dius “bon dia” i et contesten “sí, sembla que fa bon dia”; però potser les dades que tragina l'IEC són resultat d'enquestes en què diuen “hola” i si algú contesta “hola” (o “eeeh”) queda catalogat com a catalanoparlant a tots els efectes.
