La fugida

Sembla que a molts lectors d'aquest últim Sant Jordi els va fer molta gràcia la història aquella d'un avi de cent anys que s'escapa del geriàtric per una finestra i a qui comencen a passar coses. El llibre ja havia estat un èxit de vendes en molts altres llocs d'Europa. Tres dies abans, algú va anunciar per TV3 que seria també la novel·la que es vendria més per Sant Jordi. I a mi, un dia abans, a Madremanya, que és allà on el Gironès olora a Baix Empordà, en Jaume Vidal va recomanar-me-la efusivament. Els felicito: TV3 i en Jaume se n'han sortit. I felicito també la Isabel Martí, que és qui ha editat aquesta novel·la en català i que és una dona que ha lluitat sempre molt, cosa que, tractant-se de llibres i d'aquest país, és una cosa que s'ha hagut de fer sempre i ara, encara una mica més. A mi la fugida de l'avi aquell, però de seguida, em va fer pensar en la de Lev Tolstoi, que va marxar de casa seva, després de deixar una nota a la seva dona. La nota començava dient: “Has d'entendre-ho”, cosa que no sé tampoc si, tractant-se d'un home de 82 anys, Sofia Andreièvna Tolstaia podia estar en condicions d'entendre. Però el va respectar, no el va seguir, i, en general, a tots, i encara més a aquells que som lectors –perquè què és llegir, sinó també fugir una mica?– ens agrada molt; com ens agrada encara més saber que algú va tenir prou valor de fugir tot i no estar precisament en el millor moment de la seva vida. I ens agrada perquè avui tots coneixem gent que sembla que també hauria de fugir –d'una vida de merda i amb unes condicions laborals espantoses, per exemple–, encara que no ho acaba de fer. En temps millors, Ryanair ho va posar tan fàcil que molta gent va substituir la fugida pels viatgets. I, últimament, ni això: llegim un llibre, veiem una pel·lícula, esperem que el Barça guanyi, i somiem que un Serrallonga del segle XXI –Artur Mas s'hi assembla poc– ens arreplegui en la seva fugida tal com va fer amb la Joana.