Que treballin els altres!
Hi ha noticietes que són una mina. Això que un poblet de la província de Càceres hagi fet un referèndum per decidir a què dediquen 15.000 euros, si a llocs de treball temporal o a tres corrides de toros, ja té un lloc d'honor en la interminable enciclopèdia del Celtiberia Show. No és estrany que la premsa europea se n'hagi fet ressò, en uns moments en què la marca Espanya està tan desprestigiada. En que pocs anys s'ha passat de proclamar que anàvem més bé que ningú, després a negar amb contumàcia que hi hagués cap crisi, i ara a demanar ajuda en totes direccions sense ni tan sols presentar excuses per les malifetes. Mai no és un bon moment per quedar en evidència, però seria difícil trobar-ne un de pitjor. Espanya, per a l'opinió internacional, és: tortura de toros, extravagàncies catòliques, sol excessiu, vagància picaresca, to de veu altíssim, menjussa fregida, horaris estrambòtics, alcohol barat i nits perdudes, i la premsa no perd ocasió de reincidir en el tòpic. Quan més necessitat té de salvavides econòmics aquesta Espanya incapaç d'administrar-se, heus aquí que uns ciutadans acostumats a viure de la rifeta diuen al món que primer són els toros i la festa, i que si no hi ha feina, per què buscar-ne. I el govern més pidolaire que mai s'ha vist, no té ni la decència de fer-los callar. Tant d'interès que van posar a desautoritzar les consultes sobre la independència catalana, i ara no saben impedir un referèndum vinculant en què l'alternativa és “toros” o “trabajo”. Hi ha coses que no es poden preguntar, perquè te les contesten, i et deixen amb l'austeritat a l'aire. La democràcia directa té aquests perills en països on no ha bufat ni de lluny l'ètica protestant i que es mantenen immunes a l'esperit del capitalisme; no tothom ha nascut per ser suís ni raonable. Tot plegat no pot fer sinó confirmar els pitjors temors dels industriosos europeus sobre el destí de les subvencions abocades a qualsevol dels PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Spain). Tots els grups contraris a la convergència europea ja tenen l'anècdota perfecta per començar el seu míting, que acabarà cridant a no donar més diners als qui no saber fer altra cosa que cremar-los i a recuperar les lleis, l'economia i la democràcia nacionals segrestades per les tèrboles institucions amb seu a Brussel·les. Quan ho aconsegueixin, s'haurà acabat demanar préstecs, i potser ni el typical spanish a preu de saldo no tindrà sortida.
