Ep!... I això?

Qui passi per Girona una mica sovint, la conegui de fa anys o la visqui cada dia, segur que ha topat algun dia amb aquesta obra, i que per la seva magnitud no l'ha deixat indiferent.

Al carrer d'Emili Grahit, entre el carrer d'Oriol Martorell i el carrer Migdia, on hi havia les antigues casernes de la Guàrdia Civil, s'està aixecant la nova Biblioteca Pública de l'Estat a Girona. L'edifici, dissenyat per Corea & Morán Arquitectura, es construeix a la plaça central que configuren els edificis del Parc del Migdia.

Aquest nou edifici allotjarà la biblioteca que avui funciona a la Casa de Cultura, situada davant de la nova seu de les oficines de la Generalitat de Catalunya, on els 300.000 documents que conté el seu fons són als dipòsits. Les actuals instal·lacions disposen d'uns 2.000 m² útils, mentre que les noves disposaran d'uns 7.000 m²; actualment la zona habilitada per a l'ús públic és de 400 m², mentre que en la nova instal·lació serà de prop de 5.000 m².

La nova biblioteca s'organitza en quatre nivells. A la planta baixa hi ha l'acollida, el punt d'informació i una zona d'exposicions. En aquesta planta també hi ha la cafeteria, a l'àrea de revistes i lectura informal, l'àrea infantil i un auditori amb una capacitat per a 168 persones.

La planta semisoterrani allotja totes les àrees d'ús intern, sense accés al públic. Inclou una àrea de treball, un dipòsit general, dipòsits de llibres, magatzems, sala de l'equip de neteja, àrea d'instal·lacions.

La planta primera conté la biblioteca d'adults: informació i referència, sala de lectura general i préstecs, sales de treball en grup i sales d'estudi.

A la planta segona hi ha els fons especialitzats, espais complementaris, sales de treball en grup, sala de projeccions, àrees de música.

L'equip d'arquitectes explica els criteris de disseny. L'elecció del quadrat, el prisma, ha estat per la seva qualitat de forma pura, simple. La creació de una biblioteca introspectiva, perquè vol evitar certes vistes a un entorn urbà que entenen “gris”. En la seva introspecció s'obre a l'interior a través d'uns patis i terrasses interns, de superfícies “verdes” per aconseguir una sensació concreta, la d'estar en un pati exterior. La façana, translúcida, deixa passar la llum evitant algunes vistes de la ciutat, però en punts específicament escollits hi ha vistes de la ciutat que es permeten a través de vidrieres completament transparents. L'equip pretén que la llum natural tingui el protagonisme. De nit, l'efecte és el contrari, en ser translúcida es converteix en una “làmpada urbana” una “caixa de llum”.

També han tingut en compte diversos criteris de sostenibilitat o, dit d'una altra manera més natural, d'aprofitament de recursos. En la seva construcció, en el seu funcionament, reduint la despesa de climatització, utilitzant materials i sistemes constructius que contribueixen a l'aïllament tèrmic. En aquest sentit es poden destacar la façana d'U-glass blanc, vidre translúcid de gran resistència i capacitat aïllant, una coberta acabada exteriorment amb vidre reciclat, material escollit per la seva propietat aïllant, baixa necessitat de manteniment i que ha estat dissenyada per ser vista des dels edificis veïns. Les seves instal·lacions també incorporen una gestió eficient de l'aigua. La seva sostenibilitat també es reflecteix en el disseny dels espais i en la manera com se segreguen interiorment. La distribució clara i senzilla, amb el nucli d'ascensors i escales a la vista, la creació d'espais oberts que es relacionen de manera franca i directa i la subdivisió interior realitzada amb mampares de vidre, permeten una fàcil readaptació si és necessari realitzar canvis de distribució.

Tot això que ens expliquen els arquitectes ens ajuda a entendre el projecte, i és que sí, les coses necessiten la seva explicació. La tecnologia aplicada a la construcció i les tendències estilístiques o formals de l'arquitectura d'avui estan molt lluny del ciutadà, això no és bo ni és dolent. Tot i que hi ha molts apassionats de l'arquitectura contemporània que valoren molt positivament el virtuosisme a què alguns arquitectes i algunes obres arriben, la major part de la població el que vol és que els edificis responguin a les seves necessitats. Tan senzill com això. Si a més a més l'arquitectura no fa mal, ni als ulls, ni a la vida quotidiana de les persones, doncs perfecte, i si l'arquitectura aporta millor qualitat de vida i millora el desenvolupament de l'activitat de les persones, i a més a més aporta bellesa en si mateixa i aquesta bellesa pot sumar a l'entorn urbà, doncs molt millor, sublim.

Entendre passa per voler entendre, i això, de vegades, no és fàcil. Per voler entendre s'hi ha d'estar ben predisposat, confiar en la bona fe dels que ho fan, que si ho fan és perquè hi creuen, i si hi creuen com a mínim es mereixen el nostre respecte.

No sabem quina és la veu del carrer, no sabem què està opinant la gent d'aquesta obra en concret, però l'arquitectura serveix sempre per parlar de més coses, aquesta és l'excusa. El que és realment important és que no s'arrisquin opinions sense coneixement. Que ens permetem prendre'ns les coses amb més calma. Sempre, com a societat, ens hem d'aturar de tant en tant per veure cap on anem, recapitular i reconduir el vaixell si fa falta.

Rebem aquest edifici, aquesta instal·lació, aquest nou retall de ciutat amb respecte i amb il·lusió. Fem-lo servir, aprofitem-lo, tractem-lo bé, siguem respectuosos amb ell, i amb nosaltres mateixos. Per avançar fa falta ser valent, innovar, i això no és fàcil. És important recordar sempre que hi ha moltes maneres de veure les coses i que si ens tanquem perdem oportunitats. Incentivem l'esperit crític, sempre amb respecte, però parlem-ne.