Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

Hi ha feina, a la fàbrica de les llengües?

Imagina, lector amatent, que ets productor de cinema i no saps com ha de parlar una horda d'extraterrestres, el príncep dels quals serà encarnat per un actor sexi però amb poca memòria. O, més aviat, ets guionista i t'has inventat un poble submarí que, és clar, no parla cap llengua coneguda. O potser ets escriptor i no saps com desempallegar-te del problema que tu mateix t'has creat: com s'expressen aquests éssers mitològics, que són mig rinoceront i mig tramuntana? Existeix, avui, una solució a aquests espinosos problemes. Pots contactar la Language Creation Society (LCS), una nonprofit corporation basada a Califòrnia. Els membres d'aquesta organització intentaran ajudar-te a crear una llengua específica o, si fas algun donatiu, la crearan en lloc teu. Ara per ara, la seva màxima aportació ha estat per a la sèrie The Game of Thrones (El joc dels trons) de la cadena HBO (aquella dels Sopranos, Roma, Deadwood, In treatment, és a dir, la millor productora de sèries actual). En aquesta sèrie, ambientada en un món imaginari de tipus medieval, un poble de cavallers ferrenys i supersticiosos, els dothraki, són els únics a no parlar angloamericà. Els experts de la Language Creation Society han aconseguit inventar per a ells una llengua d'uns tres mil mots proveïda d'una sintaxi pròpia. És clar, va ser una mica complicat que els actors s'expressessin amb naturalitat en una llengua del tot nova –i que apareix subtitulada a la pantalla, la qual cosa permet a l'espectador, a la llarga, de reconèixer alguns elements de vocabulari. Llàstima que, excepte quan s'enamoren, els dothraki siguin guerrers de poques paraules.

Aquests inventors de llengües s'autoanomenen conlangers –és a dir creadors de constructs languages. De fet, divideixen el món del conlang en tres branques distintes: les auxlangs –llengües auxiliars internacionals– com el volapük o l'esperanto–; les engelangs –llengües d'enginyeria, pensades com a eines de lògica pura– com l'ithkuil o el lojban; i, per fi, les artlangs –llengües artístiques–, les més conegudes de les quals són l'èlfic del Senyor dels anells i el klingon de Star Trek.

Aparentment, la creació de llengües artificials amb objectius de pur entreteniment no sembla gaire ben vista pels lingüistes. Si més no és el que deixa entendre el manifest fundacional de la LCS, que pren la precaució de situar-se sota els auspicis de la creació artística. Segons l'autor del manifest, David J. Peterson, el conlanging «obliga a una reflexió sobre la multiplicitat i la bellesa de les llengües i impedeix de menystenir i depreciar aquells que parlen llengües diferents de la seva». Amb molta ingenuïtat, conclou que la creació de llengües «és una de les claus de l'harmonia social i de la pau mundial». Amén, diria, si no em vingués a mi també una mena de malestar. Més que intentar ressuscitar mamuts, no cal esforçar-se d'impedir la desaparició de les espècies vives? Abans d'engiponar-se llengües fragmentàries, no caldria usar les que estan en via d'extinció? Posats a haver de fer parlar guerrers, follets, marcians o qui sigui amb un idioma diferent, no seria possible trobar una llengua que fos ultraminoritària però real, estudiada i documentada, per posar-la en boca d'aquests personatges? A mi em plauria més saber que, fins i tot havent-li canviat el nom, uns actors injecten una mica d'alè a alguna llengua existent, creada al llarg de desenes de generacions. Per exemple el warungu, l'alawa, el lamu-lamu o el lindjilandji, per posar tan sols quatre casos de llengües mortes o moribundes, totes d'Austràlia. Però aquest desig potser també reflecteix una certa ingenuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.