La columna
Les fotos fixes
Són icones que resumeixen les nostres vides
En els títols de crèdit de les pel·lícules sempre figura algú que ha tingut cura de la “foto fixa”. Costa d'entendre què hi fa un retratista enmig de les càmeres que filmen el moviment, però és ell el qui amb les seves imatges garanteix la continuïtat dins d'una escena filmada en dies diferents.
En un article titulat Foto fixa, publicat fa temps a la revista Cultura's, Joan-Pere Viladecans sostenia que, encara que vivim envoltats d'imatges en moviment, allò que realment emmagatzema la nostra memòria són imatges fixes. De la primera afirmació no en tenim cap dubte: l'altre dia vaig trobar una nena de quatre anys escassos que en comptes de fer fotos amb el mòbil hi filmava un vídeo. I només cal veure el pànic que tenen les televisions a les fotos fixes; s'estimen més repetir fins a la sacietat el bucle de les breus imatges mòbils de què disposen. Pel que fa a la segona afirmació de l'artista, podria ser que fos exacta: allò que recordem de debò no són les seqüències cinematogràfiques, sinó les imatges fixes; aquestes són les que tenim impreses en el nostre arxiu cerebral. Podem fer-ne una llista mínima, la que permet l'espai encara disponible d'aquesta columna: el president Macià a la plaça de Sant Jaume, el milicià de Robert Capa mort en combat, la mare de Pernau captada per Centelles davant el cadàver del marit bombardejat, el nen sense cama camí de l'exili, el nen jueu amb l'estrella al pit, la bandera hissada a Iwo Jima, el bolet atòmic sobre Hiroshima, el llengot d'Albert Einstein, el petó del soldat al carrer de París, els quatre grans asseguts a Ialta, Marilyn nua al calendari, la nena despullada fugint del foc del Vietnam, la noia de la bandera del maig francès, el Che mort, la petjada d'Armstrong a la Lluna, el soldat portuguès amb un clavell al fusell, Pinochet amb ulleres negres, els grisos apallissant Garcia Faria, la noia afganesa de McCurry...
Aquestes són imatge fixes que no pertanyen a cap filmació; són allò que des de sempre anomenem retrats. Han quedat impreses en la nostra retina tal com són, estàtiques, però són els impactes que resumeixen les nostres vides, les fites indelebles del nostre itinerari sentimental.
