Fum, fum, fum

La nit de Nadal del 1818, la neu va impedir que el cor que havia d'actuar a la parròquia del poblet austríac d'Oberndorf pogués arribar. Per suplir-lo i satisfer els feligresos, l'organista de l'església, Franz Gruber, va agafar una guitarra i, fruit de la improvisació i la urgència, li va sortir el Santa Nit. Quan se sap aquesta història alguns pensem: “Qui li hauria dit, a aquell desconegut organista, que la seva nadala arribaria a ser la més famosa del món, que es cantaria en tots els idiomes, que en la guerra del 14 seria tinguda per un himne a la pau i que la Unesco la declararia Patrimoni de la Humanitat.

La nit de Nadal passada vaig tenir un pensament semblant escoltant el programa informatiu de Joan Barril a Catalunya Ràdio El cafè de la república. En comptes de radiar notícies, Barril va remenar l'arxiu musical de l'emissora i ens va proposar una audició del nostre Fum, fum, fum cantat en català, castellà, anglès, francès i no sé quants idiomes més per cantants d'aquí i de fora; interpretat en forma de jazz, flamenc o rumba i fins i tot adaptat per una banda militar americana. Més d'una hora.

Diu que el Fum, fum, fum era en origen una cançó de taverna. El ritme té, és veritat, alguna cosa de vasos percudint sobre les taules reclamant més vi i alegria. Després es va adaptar a Nadal, però tret de la primera estrofa, que menciona Maria i el minyonet ros i blanquet, les altres parlen d'ous i botifarres i de pastors que fan juguesques i diuen mentides, com si la cançó no s'hagués pogut treure de sobre la pell i l'escata amb què va néixer. De tot el repertori nadalenc Fum, fum, fum és la cançó més humana, la que toca més de peus a terra tot i el seu ritornello vaporós. Potser per això és la més famosa, la que sura en l'onada profana, la que ens surt quan ens posem a cantar, el nostre altre himne, amb Els segadors, el Cant de la senyera, La santa espina, el Virolai, L'estaca. “País petit, himne llarg”, diuen. A Catalunya, “país petit, himnes a dojo”.

Fum, fum, fum no té un Franz Gruber sinó que és el resultat de desconeguts que al llarg dels segles li han posat música i li han afegit i alterat estrofes. Qui havia de dir a aquests homes sense nom que la seva producció tindria l'abast mundial que en Barril ens va donar a conèixer la nit de Nadal.