D'esquena a Alemanya
A Berlín pensen que hem de passar un procés dolorós d'ajustament, que al final serà benèfic
Entre el conclave papal, els espies catalans, la remuntada del Barça i la ressaca electoral italiana, aquesta setmana un petit fenomen polític d'imprevisibles conseqüències europees ha passat desapercebut. En un poble al nord de Frankfurt, dilluns es va presentar públicament un nou partit: Alternativa per Alemanya. Tenint en compte que la presentació només va aplegar un miler de persones i que el sistema electoral alemany requereix un 5% de vots per obtenir representació al Bundestag, és molt probable que aquest partit no tingui cap impacte a les eleccions de setembre. O sí? L'Alternativa per Alemanya preconitza l'abandonament de la moneda única i el retorn al marc, aprofitant l'angoixa de l'opinió pública pels costos de la crisi a la zona euro. Segons les enquestes, un de cada quatre alemanys estaria disposat a votar per un partit antieuro (pràcticament un de cada dos, entre els majors de 50 anys). De moment, tots els partits grans alemanys estan a favor de la moneda única. El nivell públic d'euroescepticisme és molt menor a Berlín que en altres capitals europees, però el fet és que igual com a Finlàndia, Holanda o el Regne Unit, els alemanys comencen a estar també farts de nosaltres.
La raó principal no és d'arguments polítics, sinó de la realitat econòmica. Els alemanys no estan notant cap conseqüència significativa d'aquesta crisi que a nosaltres ens angoixa. Malgrat que el creixement va ser negatiu (-0,6%) a l'últim trimestre de 2012, el principal think tank econòmic alemany, l'IFO, va publicar la setmana passada una enquesta entre els 7.000 principals empresaris alemanys, i tots estan contentíssims! Al gener, el consum de les famílies alemanyes va augmentar un 3% respecte a l'any anterior. Els 100.000 treballadors alemanys de Volkswagen cobraran una prima de 7.200 euros pels bons resultats de l'any passat. Els funcionaris veuran com se'ls augmenta el sou un 6,3% entre aquest any i el que ve... Com volem pretendre que els alemanys entenguin la desesperació amb què els grecs voten per un partit neonazi o els italians pel showman Beppe Grillo?
Els alemanys –tant de dretes com d'esquerres– creuen que ara ens toca patir a nosaltres les reformes estructurals que ells ja van fer fa 10 anys. Vistos des de Berlín, als països llatins ens falta coratge polític. Creuen que tenim unes elits governamentals poc responsables (en això no els falta raó). Els alemanys conservadors pensen que a Irlanda, Espanya, Xipre, Portugal i Grècia, el gir polític a la dreta a les darreres eleccions respon al fet que, efectivament, aquests països necessiten passar un procés dolorós d'ajustament, que al final serà benèfic. Els alemanys socialdemòcrates coincideixen amb François Hollande que cal potenciar les polítiques de creixement; però per això demanen que millori la capacitat de consum dels alemanys. No hi ha gaires més senyals de solidaritat amb la resta d'Europa per part de l'esquerra alemanya: ni els eurobons, ni la devaluació de l'euro, ni l'excedent comercial alemany estan sobre la taula. Ni ho estaran avui a Brussel·les, ni al setembre a Berlín. I el resultat de la incomprensió alemanya és que, cada cop, és més impopular entre els seus socis europeus. Angela Merkel provoca urticària al sud del continent. Igual com els portuguesos, grecs i espanyols són cada cop més mal vistos a Alemanya. Vivint d'esquenes, trigarem més a sortir de la crisi. I potser no arribarem a temps d'aturar el tsunami d'euroescepticisme popular que està a punt de caure'ns al damunt i que pot rebentar qualsevol dic de contenció que hàgim construït en els últims 50 anys. A les eleccions federals de setembre serà gairebé impossible d'identificar-los, però a les europees de maig de 2014 podrem mesurar de debò fins on arriben els nous euroescèptics alemanys.
