Opinió

Avui és festa

Silencis

En els temps que corren costa molt callar: hi ha indignats vociferants arreu i qui no fa un ‘twit' fa un SMS o t'engalta un Whatsapp

En el món rural –quan n'hi havia de veritat– la Viquipèdia consistia en una sèrie de frases fetes que queien com gotes de saviesa damunt del cap de la mainada. La gent que va ser educada amb aquest sistema encara en treu profit. En les situacions més inesperades se'ls activa un automatisme procedent del fons primordial del seu cervell i deixen anar la sentència. Sol començar amb un “Com deia la meva mare...” o “com deia el meu avi...”. L'altre dia, en una enrevessada conversa sobre la circulació incessant, interessada i confusa de la informació als mitjans, una persona educada a pagès va fer la sentència que va tancar el tema: “Ja ho deia la meva mare: parlem perquè tenim llengua.” Silenci general. Els presents es van adonar de seguida que poques vegades es parla per motivacions més sòlides. En aquella afirmació hi havia una reflexió condensada que valia per a tota la discussió. Afegir-hi res sonaria a xerrameca inútil i posaria en evidència a qui volgués seguir fent-se el savi. La saviesa popular havia dictat sentència. En els temps que corren costa molt callar: hi ha indignats vociferants arreu i qui no fa un twit fa un SMS o t'engalta un Whatsapp. L'elogi del silenci ha quedat confinat als convents i encara. Sembla mentida que ens costi tant callar quan és evident que no es pot aprendre res si només es parla. Massa sovint oblidem la fina observació de Mark Twain quan deia que és millor tenir la boca tancada i semblar ximple que no pas obrir-la i deixar-ho fora de dubte. A Catalunya és inevitable pensar en el nostre president Montilla que, altres mèrits a banda, era capaç de callar en català i en castellà. El gran taciturn de la història, però, va ésser l'influent comte Helmuth Moltke, cap de l'exèrcit prussià, de qui es deia que gairebé no parlava i que només se l'havia vist somriure dues vegades a la vida (una quan li van dir que una fortalesa enemiga era inexpugnable, i l'altra, diuen, quan se li va morir la sogra). Moltke, considerat un geni militar, ha passat a la història com “l'home que sabia callar en set llengües”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.