Enemics

Me'l trobo pel carrer. L'acaben de proposar per a un càrrec important que requereix bona capacitat en allò que en diuen les “relacions humanes”. Dubta. L'animo recordant-li l'extensa llista d'amics que se li coneixen. Sí, d'acord, em diu, d'amics en tinc uns quants, però recorda que si accepto es veurà com un èxit personal i ja saps que això té conseqüències. I com que és un xicot molt refinat em recorda, en un francès perfecte, la sentència d'aquell moralista que potser no necessita traducció: Dans l'adversité de nos meilleurs amis, nous trouvons toujours quelque chose qui ne nous deplaît pas. Ja ho veus, insisteix, els amics són sensacionals davant les adversitats, però són més reticents a l'hora de valorar-te l'èxit. Li retrec aquest punt de pessimisme morbós i li recordo que, per tirar endavant, sempre ens queden els bons enemics. Els enemics –si són de nivell– no et fallen mai. El problema és quan et fas gran i se't van morint. Hi ha gent que de tan gran s'ha quedat òrfena d'enemics. En aquests casos, diuen, la sensació de solitud és total. Sortosament, el nostre home és encara la mar de jove i no ha de patir per això. L'encoratjo a ponderar la seva nòmina d'enemistats en aquesta hora d'alta responsabilitat. M'accepta que, en aquest sentit, pot presumir –sense voler semblar immodest– de tenir enemics de maldat provada. Ho veus, home?, li dic jo, no t'has d'amoïnar. Ara sembla que revifa, però li queda un dubte: ja els hauré sabut triar bé? M'ho posa en safata per citar una font d'autoritat. Al primer capítol d'El retrat de Dorian Gray, Oscar Wilde escriu: “Trio els amics per la bona cara, els coneguts pel bon caràcter i els enemics pel bon intel·lecte. Cal ser extremadament curós en la tria d'enemics. No en tinc cap que sigui ximple. Són tots gent de gran intel·ligència i, en conseqüència, tots em tenen en gran estima.” Sembla que repassi mentalment la seva llista particular i, finalment, se li escapa un somriure. Sí, diu ara més relaxat, em sembla que els he encertat força: acceptaré el càrrec. Se'n va tot content. M'afanyo a cridar: Sort!