Opinió

La carta de Mas a Rajoy

Fa dies que els periodistes ens preguntàvem com, quan i de quina manera Artur Mas demanaria a Mariano Rajoy la celebració d'una consulta sobiranista. Després de la primera reunió del pacte nacional al Parlament hem sabut que ho farà per carta.

Al llarg de la història, homes i dones de renom han obert els seus cors tot enviant cartes confessant amors a primera vista, passions que no s'han correspost, amors secrets i desitjos impossibles. Moltes cartes han estat contestades i d'altres no van arribar ni a les mans del seu destinatari. Cartes que es van extraviar o que simplement van quedar oblidades en calaixos tancats de per vida.

La carta d'Artur Mas a Rajoy té tots els números de quedar oblidada enmig dels problemes que el president del govern espanyol creu que són més urgents, com ara la cimera que se celebra avui en seu comunitària, en què Espanya participa amb el suport de gairebé tots els grups parlamentaris. Diuen que un mandatari espanyol tenia tres carpetes damunt la taula: la primera, en la qual posava els temes solucionats; la segona, per als temes per solucionar, i una tercera, per als temes que el temps solucionarà. En aquesta tercera és on pot anar a parar la carta de Mas a Rajoy en què demana la celebració d'una consulta. “El temps ho solucionarà”, pensarà Rajoy.

Ara mateix, la carta no sembla el millor mitjà per demanar un tema de gran abast. Ben segur que seria millor una entrevista personal, malgrat que l'experiència d'Artur Mas en els despatxos de La Moncloa li faci creure que té el no assegurat.

Una altra fórmula de comunicació entre Mas i Rajoy seria la de buscar un intermediari, que ara mateix hauria de ser d'ofici: el més idoni seria el grup parlamentari de CiU a Madrid, encapçalat per Duran i Lleida, amb el vistiplau dels diputats d'ICV i d'ERC. Però mira per on que ara mateix les relacions del govern català amb Duran i Lleida no passen pel millor moment. D'aquestes relacions, Duran ha esdevingut l'ase dels cops de manera personalitzada, més que no pas les discrepàncies existents entre Unió i CDC. No deuen estan tan lluny CDC i UDC quan per desig del govern la primera reunió del pacte nacional va ser copresidida per la presidenta del Parlament i dirigent d'Unió, Núria de Gispert, i es va encarregar a Joan Rigol, expresident del Parlament i exdirigent de UDC, un text consensuat amb les entitats que serveixi de punt de partida i de referència del dret a decidir dels catalans. Amb aquests detalls, el govern deixa clar que el problema el té amb Duran i Lleida, i a la inversa, més que no pas amb el soci de coalició amb el qual manté el mateix to de crisi de sempre...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.