La UE i les prunes
És lògic i necessari que Europa vulgui garantir que l'etiquetatge i la publicitat dels aliments siguin correctes i que les normes que els regeixin tinguin validesa per a tots els estats membres
La Unió Europea (UE) és sovint notícia per temes polítics importants i també per qüestions de la vida quotidiana. Exemples recents d'això són l'entrada de Croàcia i la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea, el 12 de juny passat, d'una regulació de la Comissió per la qual s'aprova una llista de declaracions sobre propietats saludables d'alguns aliments i de determinats components o ingredients alimentaris. Una d'aquestes declaracions diu que “les prunes dessecades contribueixen al normal funcionament dels budells”, sempre que la ingestió sigui de 100 grams al dia. En aquest sentit la UE rectificava una decisió anterior, que considerava que aquest efecte no estava prou provat, la qual va ser objecte de crítiques com les de l'europarlamentari britànic Graham Watson. A partir d'ara, qui vengui prunes dessecades ja podrà posar un cartell que indiqui que afavoreixen el trànsit intestinal. Tota una novetat. Suposo que a molts de vosaltres us sorprendrà que la UE, en temps de limitacions pressupostàries i de manca de recursos, hagi dedicat esforços i temps de científics per arribar a aquesta conclusió, que els nostres avis ja sabien. Però la UE fila molt prim, i es veu que els europeus som gent fina i delicada, que ho volem tot molt segur i comprovat.
És lògic i necessari que Europa vulgui garantir que l'etiquetatge i la publicitat dels aliments siguin correctes i que les normes que els regeixin tinguin validesa per a tots els estats membres. Per això, exigeix que tota declaració sobre propietats nutricionals o saludables dels aliments estigui científicament prou provada, cosa que no sempre passa amb determinades promocions de productes. Cal posar-hi ordre, i aquesta tasca correspon a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, designada amb les sigles de la seva denominació en anglès EFSA. Amb aquesta finalitat, aquests darrers anys totes les empreses alimentàries que volen fer declaracions, en anglès claims, sobre propietats positives dels seus productes, han hagut de sotmetre a revisió les seves propostes i aportar dades científiques que les avalin, sigui ciència prou consolidada o estudis portats a terme amb aquesta finalitat, i l'EFSA ha avaluat si aquestes dades eren suficients. El criteri emprat és molt estricte, i moltes propostes han estat rebutjades. En aquests moments hi ha un debat molt viu entre, d'una banda, bona part del món empresarial alimentari europeu i científics vinculats a aquestes empreses, i també d'independents, que creuen que uns criteris exageradament restrictius poden acabar paralitzant la recerca i la innovació alimentària i, de l'altra, l'EFSA i altres sectors científics, que entenen que no hi ha més remei que fer-ho així. Potser la raó vagi repartida, però no sembla que s'hagi de tractar de la mateixa manera un producte o un ingredient nou que les prunes de sempre.
Que les prunes, sobretot dessecades, són laxants és reconegut des de fa molt temps. Citem, per exemple, un tractat prestigiós de farmacognòsia, la ciència que estudia els fàrmacs d'origen vegetal i animal, del professor H.W. Youngken. La seva sisena edició va ser traduïda al castellà l'any 1956 pel professor Francisco Giral González, fill del polític i científic José Giral Pereira, catedràtic de química orgànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Santiago de Compostel·la l'any 1936, exiliat a Mèxic, on va portar a terme una notable tasca científica i docent, i que després de la instauració de la democràcia a l'Estat espanyol es va poder reintegrar, encara en actiu, a la Facultat de Farmàcia de Salamanca, representant en certa manera el reintegrament de la universitat republicana a l'Espanya democràtica. Aquest text solvent, amb traductor expert, diu que les prunes són nutritives i laxants. Hi ha altres treballs que indiquen que les prunes dessecades són millors laxants que el plantatge (o Plantago), herba emprada amb aquesta mateixa finalitat. I sabem perquè: les prunes pansa o dessecades, a més de saboroses i nutritives (100 grams proporcionen 170 quilocalories, 40 grams de sucres, minerals i vitamines), aporten fibra (16 grams) i sorbitol (15 grams), que tenen una acció laxant provada. També hi ha dades que indiquen que milloren la densitat òssia en dones menopàusiques. D'altra banda, les prunes no tenen cap efecte negatiu, a no ser que ens en fem un tip. Calia en aquest cas voler afinar tant per part de l'EFSA? De totes maneres, segur que un dels motius de la moderada alegria que tenen aquests dies el croats pel fet de ser europeus de ple dret, és perquè ara poden estar ben segurs que poden menjar prunes amb tota tranquil·litat i contribuir a evitar el restrenyiment amb coneixement de causa i totes les garanties. Això també és qualitat de vida.
