Ofec per insubmissió

Previsible, però, tot i així, no deixa de ser indignant. L'Estat va presentar ahir un pressupost amb una voluntat clara: Catalunya no es mereix ni aigua. Potser creuen que així torceran la voluntat dels ciutadans. Potser tan sols és una revenja per allò que ja veuen inevitable. Sigui pel que sigui, Espanya no canvia. Ni diàleg ni predisposició. Només ofec si no hi ha submissió. A les comarques gironines, els comptes són una presa de pèl. La inversió baixa un 62% –si ja tenim alta velocitat, quina necessitat hi ha d'invertir? [sic]– i dels 42,5 milions previstos, gairebé la meitat corresponen a la conversió de l'N-II en autovia. Sí, ja saben, allò que apareix cada any al pressupost però que mai s'acaba executant! Doncs això és el que ens ofereix l'Estat pel 2014 després de pagar els nostres impostos. Sort que nosaltres tenim altres plans per l'any vinent. I pels que estaven dubtosos, que aquest pressupost els acabi d'obrir els ulls i els faci decidir que el que necessitem és, precisament, això: poder decidir.