el defensor del lector
Una missió bàsica
El tema de les dietes o assistències caldrà analitzar-lo a fons
Un gironí, en Jaume, m'envia un correu electrònic que es veu que ha escrit a raig, indignat per la notícia que acabava de llegir a El Punt Avui sobre les dietes que cobren, o millor dit, que volien cobrar, els membres del Consorci de la Costa Brava per participar en les juntes de l'entitat. Fins ara percebien 160 euros i s'ho volien augmentar fins arribar als 500 euros. Arran de la polèmica que es va suscitar sobre el tema, de moment tot plegat ha quedat damunt de la taula. No fa gaire temps, una alcaldessa que formava part d'un Consell Comarcal em va dir: “He plegat perquè tenia la sensació que no em guanyava els diners que em pagaven per assistir a les reunions.” En Jaume estava indignat. “Tenim milers d'aturats –em diu–, hi ha molta gent que treballa tot el mes per 500 o 600 euros, i ara hi ha qui els vol guanyar només per anar a escalfar una cadira.” El tema de les dietes o assistències caldrà analitzar-lo a fons. Conec un polític que entre el sou i les diverses dietes que cobra per formar part de no sé quants organismes es treu força més de 6.000 euros al mes. En Jaume em diu que el diari hauria de ser molt bel·ligerant amb aquests temes. I fa un suggeriment: potser seria bo tenir una secció fixa per tal que els ciutadans sàpiguen on van els diners. Retallades per aquí, retallades per allà i resulta que hi ha molta gent que no les nota. A veure, tampoc hem de fer demagògia, certament, però els contribuents tenim dret a saber on van els euros que paguem pels impostos. S'han de pagar sous correctes, d'acord, però hauríem d'aclarir si dedicar-se a la política és un servei a la societat o bé una professió com qualsevol altra. Sembla, Jaume, que anem pel bon camí i a poc a poc sabrem on van els nostres diners. La Generalitat ha fet públics aquesta mateixa setmana els sous i dietes dels alts càrrecs. Tot plegat resulta molt car. Per tant, em sembla bé la idea d'en Jaume, és missió dels diaris informar, i informar de tot. Després serem els ciutadans els que decidirem a qui hem de votar per tal que els nostres diners estiguin ben emprats. Que els polítics han de poder viure dignament, hi estem tots d'acord. Que els polítics s'enriqueixen en l'exercici del seu càrrec, ja no ho veig tan clar. I en tot cas, diguem-ho obertament.
Il·lustracions
En Francesc Comelles, de Molins de Rei, m'envia un correu en el qual es mostra indignat per la il·lustració així com el comentari ressaltat d'un article de Narcís Oliveres, publicat el 7 de novembre passat. “Tant una cosa com l'altra són una ofensa imperdonable al president de la Generalitat i també a l'autor de l'article, en el qual tan sols es menciona de passada la tercera via i la moderació”, diu en Francesc. Ens l'hem mirat i remirat amb la direcció del diari i hem arribat a la conclusió que ens trobem davant d'una visió subjectiva d'un article d'opinió. N'hem parlat moltes vegades, un article pot tenir moltes interpretacions i cadascú hi pot dir la seva. I, és clar, a l'hora d'il·lustrar un article, el dibuixant expressa el que a ell li diu el que ha llegit i rellegit abans de dibuixar. És possible, doncs, que en Francesc tingui raó, tot i que de ben segur que altra gent ho trobarà molt encertat. Això és el bo que té aquest ampli món de les opinions. I crec que ens hem d'anar acostumant a respectar les opinions d'altri. I pensar que no hi ha mala fe, ho puc assegurar, sinó una manera de veure les coses. Sempre defensaré que el diari ha de ser un camp obert, amb punts de vista diferents, mentre no es passi la ratlla vermella de la tolerància. En Francesc és un lector de l'Avui des del primer número. Fantàstic. “I encara que no sempre ho trobo tot perfecte...” Certament, de perfecte, res de res. Però esperit de servei, crec que no es pot posar en dubte.
Necrològiques
Acabo amb unes ratlles que m'ha enviat en Jordi Romagosa, que em diu que no sap si alegrar-se de viure en un poble, Sant Feliu de Llobregat, on la gent no es mor o si hi ha algun altre problema. Jordi, les necrològiques per a nosaltres han estat sempre molt importants i sempre les hem inclòs en el capítol de la informació més autèntica. Hi ha periodistes que es dediquen a aquesta informació, com altres fan cultura o esports. El que passa és que el diari depèn en aquest punt de les funeràries. N'hi ha que tenen clar que és un servei que oferim als lectors. A d'altres els sembla que entrem en el món de la privacitat. La intenció del diari és donar el màxim possible d'informació d'aquest tema, com d'actes culturals o socials. A vegades, però, ens fallen les fonts. Es tracta de crear una sintonia amb les funeràries i que aquestes siguin conscients que fan un servei a la societat. Hem dit moltes vegades que els diaris els llegim sobretot la gent gran. I la secció de necrològiques és per aquest sector de la població molt important. Quantes vegades hem pogut assistir a un enterrament perquè el diari ens ho ha fet saber a primera hora del matí. Potser ho he dit alguna vegada, però jo començo el diari sempre per aquesta secció. Confiem que cada vegada més les funeràries siguin conscients de la importància d'aquest servei, que des d'aquí vull agrair.
