El defensor del lector
I l'aigua que baixa!
Acabem un any d'aquí a pocs dies i ens n'espera un altre de dur, molt dur
Valga'm Déu, quin any hem passat. I no parlo ara en general sinó que vull referir-me al nostre diari, i més concretament des de l'angle del defensor del lector. Podem dir que ens hem acostumat a un diari, El Punt Avui, fruit de la unió de dos, El Punt de les comarques gironines i l'Avui de tot Catalunya. Pel que em van dient molts lectors, el resultat ha estat prou bo. No és el moment de discutir si era la millor solució teòricament. El que sembla clar és que era l'única. Per les cartes que rebo, molts subscriptors de l'Avui continuen llegint el nou diari, que tampoc és tan nou. Sense anar tan lluny, acabo de rebre un correu d'en Josep M. Boixareu de Llerona (les Franqueses del Vallès) en què em diu que és subscriptor de l'Avui des del primer número “i vaig celebrar la fusió amb El Punt perquè hi vaig veure la continuïtat d'un projecte important de país a través d'un mitjà de comunicació propi”.
Em sembla que ha quedat molt clar que El Punt Avui s'ha llançat sense embuts a la defensa de la consulta i, pel que es va veure en la portada del diari del divendres 13 de desembre, també està a favor del sí-sí. Això no vol dir que el diari no sigui molt respectuós amb les altres opcions i opinions que es donen en la nostra societat. Les planes del diari sempre han estat obertes a totes les opinions sempre que aquestes siguin també respectuoses amb les altres. Acabem un any d'aquí a pocs dies i aquest és el darrer article que escric aquest 2013. Per això el titulo “I l'aigua que baixa”, ja que ens espera un any dur, molt dur. Tots volem saber què vol el poble de Catalunya en la seva gran majoria. Però això no ho podrem saber fins que no es pugui fer la consulta, que de moment des del govern central no en volen ni sentir a parlar. Caldrà, per tant, fer molts d'esforços, mossegar-nos moltes vegades la llengua per intentar convèncer els que es diuen demòcrates que el primer que demana la democràcia és poder opinar lliurement. El que podem assegurar és que el diari no tirarà la tovallola i ens anirà informant de tot el que succeeixi. I podeu estar segurs que aquest defensor del lector vetllarà perquè les posicions siguin clares, diàfanes. “La independència de Catalunya se sotmetrà a votació, després que la política s'hagi posat al servei del poble”, deia l'editorial del mateix dia 13. Aquest és l'objectiu, i confiem que s'assolirà.
La Mare de Déu de Montserrat
En Josep M. Boixareu, que he citat al començament de l'escrit, em planteja el problema de la conversió de personatges famosos en caganers, un tema que és al carrer i del qual hi ha opinions de tota mena. En Josep M. ha escrit una carta sobre el tema en la secció de El Lector Opina, que em deia que encara no s'havia publicat. I m'envia la còpia de la carta. Ell mateix reconeix que és més llarga que el que dicten les normes. Bé, Josep M., me l'he llegida i queda clar que no li ha agradat que es fes un caganer de la Mare de Déu de Montserrat i tampoc d'altres. Reconec que no és la primera queixa que rebo sobre el tema. I ho entenc. Si aquests caganers els fabriqués el nostre diari, de ben segur que n'hauríem de parlar seriosament. Però és una empresa privada la que els treu a la venda i la gent, lliurement, compra els que li agraden i deixa els que li sembla que no són correctes. A banda, doncs, dels punts de vista, m'agradaria dir que els caganers normalment eren còpies de personatges de carn i ossos, i em va sobtar que traguessin un caganer d'una imatge, sigui de la Mare de Déu de Montserrat o de qualsevol altre. En fi, no cal fer-hi mala sang. Als creadors dels caganers els ha semblat treure aquest en concret i estem en el dret d'opinar. I prou, que tothom faci el que vulgui. En el diari de diumenge passat en la nova secció Debat Obert es va preguntar: “Què us sembla la conversió de personatges famosos en caganers?” El lector ja va poder comprovar que hi ha opinions de tota mena.
Enquestes
Precisament, en Jordi Arraut, de Barcelona, es mostra contrari a aquesta secció nova de cartes que surt el diumenge. De fet, també són els lectors els que opinen sobre un tema concret i tenen la resta de la setmana per veure publicats els seus punts de vista. Ja sabem que hi ha lectors als quals agrada molt escriure i no es poden publicar totes les cartes. Encara ahir, anant a passejar el gos, em vaig trobar amb un amic que feia temps que no veia i em deia que un seu company li comentava que estava molt enfadat amb El Punt perquè no li publicaven totes les cartes que enviava. Em sembla que el criteri que se segueix és bo i que s'ha de donar pas una mica a tothom.
Acabo dient a en Josep Catà, d'Olot, que prenc nota sobre el que em diu dels mots encreuats de l'edició gironina, en què detecta alguns errors. Reconeix que és difícil fer-los i recomana al senyor Giralt “que faci un repàs més exhaustiu del que proposa”. Bé, amic Giralt, ja veus que hi ha gent que et controla de prop. Cal anar amb compte.
Les darreres lletres són de bons desitjos, sortits del fons del cor. Bon Nadal, tingui el sentit que tingui per a cadascú, i un bon començament del 2014, que sembla que de feina ja ens en donarà.
