Keep calm
El Rubicó
Mas ja ha posat la sort de Catalunya en mans dels electors
Una lliçó bàsica de les relacions de poder implica entendre que la manera més segura de dominar l'altre és fer-ho a través de la seva força –i, per tant, de la seva identitat–. Així ha funcionat la relació entre Catalunya i Espanya: primer l'Estat va caricaturitzar el nostre catolicisme, després va convertir els virregnats en una farsa, després va banalitzar la nostra valentia i així fins al federalisme, el republicanisme, l'europeisme i el catalanisme. Fins i tot amb el nostre esperit emprenedor ha jugat Madrid, i així hem acabat, en fallida. Quan siguem independents descobrirem que Espanya érem nosaltres passats per la deformació esperpèntica d'un mirall còncau. Per això quan Josep Piqué va intentar fer passar el partit d'Aznar per catalanista vaig saber que el catalanisme era mort, i així ho vaig escriure –va ser un dels meus primers articles–. Ara l'única sortida que li queda, a l'Estat, si no es produeix un canvi d'escenari internacional que avali la violència, és folkloritzar l'independentisme. L'estratègia de CiU implica donar peixet per aquí. Mas diu que la consulta és constitucional perquè no serà vinculant –cosa que sempre va insinuar, molt previsorament– i mira de veure aviam si Madrid pica. D'aquesta manera, CiU, que és el partit que realment mana a Espanya –i, per tant, l'únic que pot trencar-la–, guanya en qualsevol dels escenaris. Si Madrid accepta l'envit i mira d'adulterar la consulta, segons quin sigui el resultat sempre podrà passar-se la Constitució pel folre. Si Madrid no juga o no surten els resultats previstos, podrà continuar allargant el discurs a conveniència, fins que la fruita maduri en un sentit o un altre. L'únic que no pot fer Mas és tirar enrere, perquè l'Estat ho aprofitaria per esclafar el país i la mateixa CiU. Es parla dels tribunals, de la cita del 8 d'abril i de l'opinió de no sé quins empresaris. En realitat, Mas ja ha posat la sort de Catalunya en mans dels electors. El president ja ha dit, com Juli Cèsar quan va creuar el Rubicó: “Senyors, deixem que els daus volin ben alt!”
