Dues cares d'Europa

Deuen ser moltes més, però per les finalitats que es persegueixen podem reduir-ho a tan sols dues de totalment contràries. Una, generalment benvinguda arreu, i l'altra, més aviat nociva i rebutjada pels qui tenen una sana preocupació per les millores socials.

Aquesta idea, d'una Europa rebutjable, sovint costa d'acceptar-la a molta gent per a la qual Europa és sinònim de progrés, de bon futur, de civilització... Això és veritat fins a cert punt, especialment per als que viuen en qualsevol país de la península Ibèrica, que va ser especialment maltractada per les dretes totalitàries durant tants anys del segle XX.

Gairebé mig segle d'opressió del binomi Franco-Oliveira Salazar, que el que menys volia era contaminar-se amb idees “europees” i sí, en canvi, mantenir-se al marge del desenvolupament social de molts països. Foren temps en què el que es filtrava des d'Europa era sempre aire refrescant en aquella xafogor. No en va, l'Espanya de Franco –i potser és el mateix desig de la de Rajoy i companyia– presumia de ser “la reserva espiritual d'Europa”.

Però no podem perdre de vista, tampoc, els veritables monstres que ha sigut capaç de crear la “civilització” europea. I no cal pensar només en el nazisme i el feixisme del segle XX, sinó també en tot el colonialisme anterior que va fer tant de mal arreu del món amb l'excusa de civilitzar-lo.

Els beneficis econòmics obtinguts imposaren per la força la idea que civilitzar ho justificava tot. D'això en tenim exemples molt clars i fins i tot de recents per terres de l'Amèrica Llatina... Potser per això els que en som fills som més susceptibles a recordar el mal que ens ha fet l'eurocentrisme.

Per tot això m'ha il·lusionat molt que això que ara en diuen “nova esquerra catalana” hagi triat un personatge com Josep-Maria Terricabras per mirar que sigui eurodiputat.

Es tracta de deixar clar que els catalans tenen la mirada fixada en Europa, però no pas en l'Europa rebutjable, sinó en l'Europa que tots desitgem. Efectivament, no es tracta d'acceptar passivament tot el que disposin les forces conservadores, sinó “fer més Europa”.

Té tota la raó en Terri quan proclama que s'ha de tenir més interès per Europa, per tal d'influir-hi i també per millorar-la. No es tracta d'arribar-hi, com molts europeus s'han presentat a diferents indrets del món, a tall d'evangelitzadors, però sí de sumar-se a les moltes forces que volen millorar-la, que no són precisament les espanyoles.

Què es pot esperar d'un govern que disposa d'espècimens com en Wert i en Gallardón i el mateix Rajoy? Són autèntics exemples representatius de la famosa “reserva moral”.

Per endinsar-se veritablement a Europa i aprofitar-se'n, a Catalunya li calen persones que la coneguin i que l'entenguin. Es requereixen persones que puguin i sàpiguen dialogar i respectar l'opinió dels altres, especialment quan aquesta és respectable. Es necessiten persones, com també ho és en Terricabras, que sàpiguen pensar i analitzar.

És aquesta precisament la necessitat que té Catalunya per a la seva representació al Parlament Europeu: gent que sàpiga pensar, que s'atreveixi a fer-ho. Llàstima que com en Terri no n'hi hagi molts més!