Opinió

La identitat, no pas la ideologia, mou el món

Fareed Zakaria és un columnista polític que respon al prototip del somni americà. Va néixer a l'Índia i, després de llicenciar-se a Yale i doctorar-se a Harvard, va esdevenir un dels especialistes més respectats en política internacional. Les seves columnes i anàlisis en mitjans com el diari The Washington Post o la revista Time són reproduïdes per altres mitjans d'arreu del món.

Dies enrere, Zakaria escrivia a The Washington Post una anàlisi molt interessant sobre el creixement del nacionalisme arreu del món, on esmentava explícitament els casos de Catalunya i Escòcia.

“En les recents eleccions al Parlament Europeu, partits nacionalistes, populistes i àdhuc xenòfobs van obtenir grans resultats. Podem veure el creixement del nacionalisme no només a Europa. Considereu el primer ministre japonès o líders com Putin, Erdogan o el xinès Xi Jinping”, deia Zakaria, que tanmateix feia una distinció entre dues menes de nacionalisme, quelcom inusual en la premsa anglosaxona, que sempre sol parlar de nacionalisme amb una connotació negativa: “Hi ha, és clar, un nacionalisme sa que sovint ha estat part de l'expansió de la llibertat i la democràcia. Però el nacionalisme que veiem ara és diferent, basat en la por, la inseguretat i l'ansietat.” Més endavant, intenta trobar les causes del creixement de les opcions nacionalistes: “Si els llaços són forts a àmbit estatal, augmenta el nacionalisme. Però si el projecte estatal és fràgil o és vist com il·legítim, aleshores veurem sortir forces més antigues i profundes. De Catalunya a Escòcia a l'Orient Mitjà, les identitats subestatals han pres nou significat i urgència.”

La distància entre els ciutadans i el poder també és esgrimida pel columnista indoamericà per explicar el fenomen: “La gent es preocupa perquè la societat és governada per forces llunyanes –la UE a Brussel·les, l'FMI a Washington– que estan fora del seu control. I per persones que no comparteixen els seus valors.”

Finalment, Zakaria posa sobre la taula dues preguntes que s'apliquen perfectament al cas català: “La força de baix cap amunt que sembla moure el món avui en dia és la identitat política. Les preguntes que es fa la gent amb emoció són ‘Qui som nosaltres?' i sobretot ‘Qui no som?'.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia