Opinió

En memòria de... (1)

El Banc de Barcelona, el primer banc modern de l'Estat,
va fer fallida el 1920

Els convido a fer un recorregut per Barcelona i recordar algunes de les grans empreses, situades en edificis que ara són, majoritàriament, hotels o botigues de luxe. El recorregut comença al portal de la Pau, tocant al moll i arriba al Cinc d'Oros, xamfrà del Passeig de Gràcia amb la Diagonal, uns dos quilòmetres i mig. En conjunt, una passejada. Ens indica com i cap on s'ha traslladat el centre de Barcelona en els últims dos segles.

Pel portal de la Pau, al començament de les rambles, hi passen milions de persones al cap de l'any, però poques d'elles saben que el primer edifici que hi ha a la placeta, pujant a la dreta, abandonat però en bon estat, amb unes figures a la façana, va ser la seu del Banc de Barcelona, el primer banc modern de l'Estat creat el 1844 i que va fer una fallida desastrosa el 1920. El seu protagonista va ser Manuel Girona. El carrer que porta el seu nom és prou conegut, però pocs saben qui va ser. Segons el meu criteri, el primer empresari del segle XIX. A més del Banc de Barcelona, va fer el Canal d'Urgell, que va acabar sense pagar els seus deutors, com el Banc de Barcelona, però una obra fonamental per als catalans actuals.

L'edifici era la vella foneria de canons, un nom que agradava d'allò més a Manuel Girona, com a símbol de fortalesa. Però els seus successors van embolicar la troca.

Si anem rambles amunt trobarem un hotel a la rambla de Caputxins, xamfrà carrer del Pintor Fortuny, que va ser la seu de Tabacos de Filipinas, una de les obres del primer marquès de Comillas, Antonio López, el protector de Mossèn Cinto Verdaguer. Gràcies al canal de Suez es va crear un negoci molt important amb l'Extrem Orient.

Va ser la primera empresa catalana que comercià amb la Xina i l'única que cotitzava a la borsa de París, durant el franquisme. L'edifici era compartit, al costat de les rambles, amb el Banc Hispano Colonial, també promogut per Antonio López. Començà amb interessos a Cuba, però després va finançar, va construir la Via Laietana i va acabar venut a un banc de Madrid, quan el manava una burgesia tova.

En apropar-nos a la plaça de Catalunya ens trobem en el centre financer dels primers anys del segle XX. Hi havia una part de la banca de valors catalana, que actuava comprant i venent valors al Mercat Lliure del carrer d'Avinyó: la Banca Soler i Torra, la Banca Arnús, al xamfrà de la Plaça de Catalunya, la Banca Marsans, que creà la primera agència de viatges de l'Estat. També hi era el Banc de Catalunya dels germans Recasens de Reus i de Pere Coromines –el pare de Joan Coromines, el lingüista–, ensorrats per un socialista basc –Indalecio Prieto– i un govern republicà, que es va equivocar d'objectiu.

Els sap greu que avui ens aturem aquí? El centre de Barcelona va anar pujant per les rambles fins a la plaça de Catalunya i, d'aquí, Passeig de Gràcia amunt. El recorregut continuarà la setmana que ve, si us plau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia