En memòria de... (i 2)

Fins a la segona meitat del segle XX la plaça de Catalunya va ser el centre financer de Barcelona. Gairebé tot eren bancs, la majoria forasters. Hi havia el Banc Comercial Transatlàntic, català en teoria però en el qual manaven els alemanys del Deutsche Bank, que va ser el primer a optar per anar ciutat amunt fins al Cinc d'Oros. El Banco Español de Crédito dominava la part alta de la plaça, com corresponia al banc dels vencedors en la guerra civil, el més franquista dels bancs. Tocant la Rambla de Catalunya hi havia un banc anglès; posteriorment, la Caixa de Sabadell comprà l'edifici per cedir-lo gentilment a Caja Madrid.

L'edifici El Triangle va ser la seu de la Barcelona Traction, La Canadenca, la que va portar l'electricitat al pla de Barcelona des del Pirineu de Lleida. Després seria la Fecsa, un regal del general Franco al financer Joan March, guanyat en unes tèrboles maniobres que explicaré quan trobi un editor que les vulgui publicar.

Encetem el passeig de Gràcia. En el número 9 hi havia la SA Arnús-Garí, el més important dels bancs de valors catalans. I al seu capdavant Pepe Garí, un home llest com una mostela, que va fer negocis amb Francesc Cambó i Joan Ventosa i Calvell. Les seves aventures també esperen editor; el text ja està escrit.

Sobre la Gran Via hi ha la Borsa de Barcelona. L'edifici va ser construït pel Banco Exterior de España, mig públic mig privat. Vaig assistir-ne a la inauguració. Els consellers atenien els convidats a l'entrada; aquests entraven i sortien immediatament per una porta lateral. Quan començà l'acte, només hi havia quatre gats al vestíbul. I és que aquell dia jugava el Barça. Jo em vaig sacrificar.

En el xamfrà amb Aragó hi ha un gran edifici amb una botiga on pots comprar gavardines. Era la seu de la SA Cros, la primera empresa química catalana i de l'Estat. La seva història és apassionant i també la tinc mig escrita –em diuen que treballo massa–. Ara és Ercros i ocupa un pis a la Diagonal.

Abans d'arribar a La Pedrera, un hotel i una agència bancària marquen el que va ser la seu de Banca Catalana. Si s'hi fixen, encara es poden veure les quatre barres a la façana. Va ser un banc honest, amb professionals de categoria i on tothom treballava amb il·lusió. En aquest cas, tinc la història escrita i publicada.

Si ens desviem al carrer Mallorca i anem fins a Balmes trobarem un altre hotel –quants hotels, Déu meu!– que era la seu de la Companyia d'Indústries Agrícoles, una empresa sucrera en el seu origen, creada pels Carner i els Suñol.

Pel costat Carner trobem un ministre del govern de la Segona República, que va crear l'impost sobre la renda, i el poeta Josep Carner, que no treballà a l'empresa, però que va fer la feina que li pertocava. I pel costat Suñol, un president del Barça afusellat pel franquisme en el front de Madrid. La història de la companyia està escrita, però no publicada.

L'article no dóna per a més. Hi ha tantes històries per a explicar!