el defensor del lector
El diari hi va ser a totes
La notícia pelada la tenim al moment, no quan ha passat sinó quan està passant; la premsa, per tant, ha de caminar per uns altres viaranys
Una altra diada, aquesta vegada en forma de V. El Punt Avui hi va ser a totes i la veritat és
que no he rebut ni una sola queixa sobre el tractament periodístic que es va fer els dies abans i els posteriors. Ni tampoc ningú no s'ha queixat que el diari no solament informés amb tot el desplegament possible sinó que també hi prengués part activa, per exemple venent samarretes i ajudant en tot el possible perquè la gent hi anés. Èxit total. I en això sí que he rebut moltes opinions positives del paper que hi ha jugat el nostre diari. És allò que he repetit moltes vegades, el paper avui dels diaris no és el mateix que en altres temps. La notícia pelada la tenim al moment, no quan ha passat sinó quan està passant. La premsa, per tant, ha de caminar per uns altres viaranys. Per això, coses que El Punt Avui no havia fet mai, ara ho fa, com vendre discs, llibres, samarretes, etc. De moment, però, no hem entrat a la venda lliure del que sigui. Confio que es mantingui tot i que no sabem mai què passarà demà. Relacionat amb l'11 de setembre, l'amic Joan Gala, de Barcelona, em va enviar un correu molt amable en què lamentava que un escrit que havia fet perquè sortís el dia de la Diada no va sortir tal com en principi li havien dit. N'he parlat amb els responsables del diari i em van dir que havia estat impossible davant l'allau d'informació i opinió que hi va haver. Vertaderament el diari va dedicar pàgines i més pàgines a informar i donar imatges de tot el que va passar, un fet històric que els que hi vam anar ho recordarem tota la vida i que la història en parlarà. Joan, no hi va haver cap error, segons em diuen, simplement no va ser possible, però com que l'article era molt interessant ha sortit aquest passat dimecres, 17 de setembre. És clar que hauria estat millor el mateix dia 11, però la veritat és que me l'he tornat a llegir i ha valgut la pena que sortís encara que fos uns dies més tard. Per això haig de donar la raó a Esperança Jordà, també de Barcelona, que m'envia un correu en què va pel mateix camí. “Em crida l'atenció —em diu— que, pel seu contingut, s'hagi publicat sis dies més tard de la Diada. Dubto que aquesta fos la intenció de l'autor.” És veritat, Esperança, que “l'escrit continua essent interessant, però llegit el mateix 11 de setembre ben segur que hauria causat més impressió als lectors i hauria estat més celebrat per tothom”. Estic segur que es va fer els impossibles perquè sortís, però deixeu-me demanar que es tingui en compte si pot ser. Joan, has fet una bona feina que els lectors del diari t'agraïm.
La reina fa una breu homilia. Em telefona Anna Griera, de Sabadell, per comentar-me una notícia que va sortir el dia 15 de setembre sobre un tema religiós. Vam parlar llargament per telèfon i li vaig agrair l'estona que vam passar comentant com es donen les notícies religioses en els mitjans de comunicació. L'Anna té una part de raó i en aquesta secció del defensor del lector ho he comentat també algunes vegades. De “religió” abans en sabia tothom, no vull entrar de quina mena de religió, però sí que hi havia cultura religiosa. Ara hem passat a l'extrem contrari i molts periodistes més joves tenen feina a l'hora de comentar alguna notícia religiosa, sigui de la religió que sigui. “M'he atipat de parlar amb diaris sobre temes que han sortit de religió i no tenien la precisió que es té en altres”, diu la comunicant. És clar que l'Anna, que és de l'Església baptista, és també la presidenta del Moviment Ecumènic de Sabadell. El motiu d'aquesta trucada és que en el diari del dilluns dia 17 de setembre hi havia un títol que deia textualment: “La reina fa una breu homilia en sortir de missa.” Es referia, com podeu deduir, a la reina d'Anglaterra i la notícia feia referència a les eleccions d'Escòcia que han tingut lloc aquest dijous passat. Per cert, que ha triomfat el no, però ha guanyat la democràcia. Certament la reina no va fer cap homilia, ni breu ni llarga, simplement perquè les homilies les fan els celebrants en un moment determinat de la missa. Ja sabem que la reina d'Anglaterra és el cap de l'Església que es va separar de Roma, però això no li dóna dret a fer homilies. És una precisió que agraeixo de veritat a l'Anna, tot i que haig de reconèixer que el diari ha millorat molt en les informacions religioses gràcies a tenir algunes persones que entenen del tema. Aquesta informació no l'han feta de segur cap d'elles i s'ha escapat aquest lapsus. Pecata minuta, certament, però pecata al cap i a la fi.
