Noms misteriosos
Falciani és un pocavergonya: el secret bancari és norma obligada
Aquesta setmana han sortit a tots els mitjans de comunicació unes inicials que poca gent coneixia: HSBC, que s'identificaven amb un banc britànic amb seu a Londres i una oficina a Ginebra. Fa cinc anys la premsa internacional va informar que un exfuncionari del banc, anomenat Hervé Falciani, havia venut al millor postor una llista de clients de l'oficina suïssa.
Aquests es devien posar a tremolar ja que la majoria d'ells eren evasors fiscals. Ara, quan el possible delicte fiscal ha prescrit, es comencen a conèixer els noms, en el benentès que la majoria deuen haver regularitzat la situació amb la seva Hisenda. Falciani és un pocavergonya, ja que el secret bancari és norma obligada de tots els qui treballen a tots els bancs del món. Una altra cosa és que també siguin pocavergonyes els qui hi tenen o hi han tingut xifres milionàries no declarades. Poca gent coneixia aquest banc, tot i que és el tercer del món per la importància dels recursos dels seus clients, i encara són menys els qui coneixen el significat de les inicials. Es tracta del Hongkong & Shanghai Banking Corporation. No sé si aquest coneixement els farà dormir més tranquils, però mai sobra un coneixement més.
Abans, el nom del banc t'indicava el que era i d'on era, però la relació s'ha anat perdent. Hi havia un banc que es deia Cantábrico i tenia la seu social a Calahorra, a La Rioja; va acabar com el rosari de l'aurora. La premsa ha recollit aquests dies el nom del Banco de Madrid. L'edifici del grup Godó, al costat de la plaça Francesc Macià de Barcelona, estava coronat pel nom d'aquell banc, controlat pel seu fundador Jaume Castell Lastortras, que també va acabar malament perquè li va tocar torejar amb el franquisme. Ara el Banco de Madrid és propietat d'un banc andorrà, la Banca Privada d'Andorra, antiga filial de la Caixa de Catalunya i ara d'un ciutadà d'aquell país.
Els andorrans deien abans que ni era banca –era d'una caixa–, ni privada –la Caixa de Catalunya tenia una participació de la Diputació de Barcelona–, ni andorrana, per motius obvis. La caixa catalana mencionada ara és del BBVA, una altra col·lecció d'inicials. En aquest cas trobaríem més persones que recorden que la segona B és del Banco de Bilbao, la V és del Banco de Vizcaya i l'A d'Argentaria, un banc que va absorbir el Banco Exterior de España, el que va construir l'edifici que ara ocupa la Borsa de Barcelona. També té la seva història: la V es va morir –Pedro de Toledo– i la A, que era l'entitat més petita, va fer fora la segona B –Ibarra–, seguint el mètode Falciani. Al fusionar-se la B amb l'A, el president de la B va explicar amb ingenuïtat al president de la A, un home de José María Aznar, que tots els consellers bascos tenien un compte secret a l'illa de Jersey, al canal de la Mànega, un paradís fiscal.
La A ho va explicar de seguida al Banc d'Espanya, que va fer fora els consellers, de manera que ell va poder ocupar el seu despatx. Es va acabar el que era un banc basc.
Noms misteriosos units a arguments de pel·lícules de por.
