Opinió

La columna

Dies sants

Visc a brunzides i ensacades al sac dels records. Se'm fan vives totes les Setmanes Santes que he viscut

Al començament de tots els evangelis, sant Joan ens explica que la Llum lluïa en les tenebres i les tenebres no en van voler saber res. Més que tenebres i Llum recordo el palmó i la saragata fent treure cua al palmó i de seguida aquella planura de silencis que és la Passió explicada per un dels quatre evangelistes. El dijous sant ha passat com el ràfec d'una pluja quieta amb el dolor calmat per Déu deixant-nos la companyia d'Ell mateix en el Pa i el Vi. Després t'atures en el comiat del Senyor que et duu a l'Hort de les Oliveres. Els mots se't fan inútils i et sembla que tot i començar la primavera, l'ànima se t'esglaia pensant en aquell Home que és Déu, però que se t'ha tornat un Amic suant sang per totes les desgràcies de la humanitat al llarg dels temps. Si només fos Home no podria encabir-les, però era Déu i les havia d'assumir. Tant se val, el cos se li va rebentar amb la suor de sang. De patac, el trobes duent la Creu i vénen les dones de Jerusalem que no plorin per Ell, que és llenya verda, sinó per elles que són llenya seca. Era un dia de silenci corprenedor amb la rara esperança de saber que havia arribat el Regne dels Pobres, però que érem a un pas de tocar el Regne dels Cels.

Visc a brunzides i ensacades al sac dels records. Se'm fan vives totes les Setmanes Santes que he viscut. De menut, sense cants i, revivint-les, les millors que he passat són a Queralt amb la gent jove que aprenia a sentir les buidors en l'esperança. Però avui dia i ara mateix només visc en un moment. A entrepussades, el Senyor va arribar a la Codina de Roca Plana. El van clavar al travesser, el van penjar a la Creu. A tocar hi havia els soldats, una mica enllà les muralles de Jerusalem i enllà enllà tot l'univers creat i els homes, que no sé com, Ell veia un per un. A tocar del peu de la Creu, sa Mare tenia alçada la cara per mirar-se'l, no plorava, era un dolor massa gran per plorar, i al costat hi havia aquell home, amic seu, també amb la cara alçada mirant-se'l i li va sortir com l'alè de respirar. Dona, aquí tens el teu fill. Home, aquí tens la teva Mare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia