des de l'estany

Papers i paperots

Sembla exagerat que en el conjunt del govern es demani a consultories externes a la ratlla de 2.500 informes

El conseller Antoni Castells, que és un bon polític i un home sensat, ha admès que prop d'un 10% dels estudis encarregats per la Generalitat són «poc útils» i que un 16% dels que es van fer el 2007 generen «dubtes raonables». No sé què és més escandalós, si la confessió del dubte o la informació que la segueix: en un any es van encarregar 2.469 informes. És rellevant que n'hi hagi 300 que es podrien haver estalviat? Qui sap. Però sembla exagerat que en el conjunt del govern es demani a consultories externes a la ratlla de 2.500 informes, cadascun dels quals amb la corresponent dotació econòmica, i no pas petita en cap cas. L'oposició fa èmfasi en els papers dubtosos i en diu ben poc del volum. No és estrany, quan ells governaven, i ho van fer molts anys, també encarregaven aquests documents, tant els que no tenen ni solta ni volta com els seriosos –algun n'hi deu haver, de necessari–. És extraordinari com en política hi ha certes coses que es donen com a normals. La troballa d'expedients que l'administració s'hauria pogut estalviar –ara i abans– no comporta cap més repercussió política que la picabaralla de torn, generada per al gaudi dels mateixos actors d'aquest immens circ que és la política. Una nova polèmica, qualsevol, poc importa, esvairà la boira d'aquí a uns dies, i no tornarem a sentir a parlar d'informes fins a la pròxima actuació de la Intervenció General o el pròxim informe de la Sindicatura de Comptes, que, com ha demostrat el cas de Fèlix Millet, sembla que serveixen de ben poca cosa, a la pràctica. Ni els mateixos fiscalitzadors, no tenen instruments per fer que la seva feina tingui utilitat més enllà d'engreixar la lleixa on es deixen els documents generats pels diversos síndics anualment. Si hi ha dubtes sobre certs expedients, no hauria d'intervenir l'Oficina Antifrau? Al cap i a la fi, s'han malgastat –parlar de malversació implicaria moltes altres coses– diners públics; ens trobem davant de casos d'incompetència política i tècnica o hi ha alguna intenció d'afavorir amics i coneguts? Siguem ben pensats i deixem-ho en un cas d'incompetència politicoadministrativa; sent així les coses, no ha de cessar ningú? Mai passa res. Ni ara ni abans. Ni demà. Però la ciutadania té l'obligació d'exigir als governants que siguin al màxim de transparents i eficaços. Al marge que algú s'hagi pogut omplir les butxaques amb quatre duros –hi ha vies per investigar-ho–, l'administració té l'obligació de ser eficient, sobretot en la despesa. Ben mirat, vaig a posar en remull el lliri que porto a la mà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.