Està demostrat

Està demostrat que la llet és dolenta per a la salut. Ho diu una senyora amb un convenciment i un aplom de catedràtic. Que la seva font d'informació siguin les revistes del cor i les converses entremesclades de la perruqueria no resta ni una engruna a la contundència de les seves opinions. Més ben dit, dels seus dictàmens sobre medicina i salut, rocosos com un veredicte inapel·lable. Perquè la ciència no té l'exclusiva del coneixement, hi ha també la universitat de la ignorància, que té idees pròpies i molta autoritat moral. Arran del cas de diftèria, ha aflorat la polèmica sobre les vacunes, que ve de lluny. Dins de la mateixa societat científica sempre hi ha controvèrsies, però no deixa de meravellar-me l'atreviment dels profans a l'hora d'equiparar les simples creences amb els estudis. Afirmant que està demostrat, com diu la senyora de la perruqueria, tot va a missa. Pel broc gros i sense encomanar-se a ningú. I no em refereixo només a qüestions de salut. Tota ciència té una anticiència espontània que no necessita demostracions ni suports documentals. Ho comprovo sovint quan la gent parla de la llengua sense cap altra autoritat que la intuïció, el “m'han dit que” o les alegres fantasies lingüístiques que corren per internet. En ple auge del racionalisme científic i la crisi de fe religiosa, creixen els dogmes i les creences pseudocientífiques, pseudoreligioses i pseudointel·lectuals per la necessitat de creure en alguna cosa. I de mantenir a repèl de tothom un criteri suposadament propi amb la divisa superperspicaç “a mi no m'enreden”. La qual cosa no obsta perquè un dia els dogmes i les opinions radicals es capgirin vés a saber per què, potser per una alineació dels astres. Qui sap si la mateixa persona dirà un dia que la llet és l'únic aliment saludable o que ho són les peles de patata. Crues, és clar, perquè està demostrat.