Opinió

Ombres d'estiu

Juliette bufant-se els cabells

Quan era jove, a l'estiu hi havia reposicions de pel·lícules. Les esperàvem. Durant molts anys pràcticament no n'hi va haver amb la idea que les antigues pel·lícules podien trobar-se en DVD o, més recentment, a la xarxa. Tanmateix, no veure una pel·lícula al cinema és com contemplar una pintura reproduïda en una postal: no l'acabes de veure. El cas és que des de fa un temps, sigui a l'estiu o a l'hivern, han tornat les reposicions. Potser perquè una distribuïdora vol fer present una pel·lícula que, restaurada digitalment, després traurà en DVD. O potser perquè els exhibidors assagen maneres perquè el públic torni a les sales, cosa que tampoc han aconseguit amb les reposicions. Diuen, però, que amb els preus reduïts i recuperant en bona part èxits comercials dels últims trenta anys, la sala barcelonina Phenomena s'ha convertit en un fenomen. A través seu, hi ha
joves que han redescobert pel·lícules, com ara les de la saga de La guerra de les galàxies, que només havien vist dins dels límits d'una petita pantalla.

Si parlo de les reposicions és perquè aquest darrer
cap de setmana li ha tocat el torn a dos films francesos dispars que, procurant-me sensacions i emocions molt diferents, estimo d'una manera especial. Un és Les vacances de Mr. Hulot, de Jacques Tati, que vaig veure per primer cop precisament en una reposició d'estiu a finals dels últims anys setanta. Crec que, veient els moviments de Mr. Hulot en un poble de la costa atlàntica francesa, mai he rigut tant al cinema. Ni tan sols quan he tornat a veure-la, potser perquè, de fet, no ho he fet al cinema. L'altre és Mauvais sang, una mena de film negre postmodern de
Leos Carax amb uns lladres que volen robar l'antídot d'un virus que, es diu, afecta els que tenen relacions sexuals sense amor. Una idea molt impertinent en una època (el film és del 1986) en què
s'escampava la sida. Sense oblidar com Denis Lavant
balla corrent Modern Love,
de David Bowie, una de les coses més boniques que
he vist al cinema és Juliette Binoche, fa trenta anys, bufant-se els cabells a Mauvais sang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia