A la tres
Països Catalans? A l'article 145
“La Constitució admet implícitament els Països Catalans”
Si algú té algun dubte sobre l'existència dels Països Catalans només cal que agafi la Constitució Espanyola, l'obri pel títol VIII, vagi al capítol tercer i clavi la vista a l'article 145. Si té a mà una carta magna en espanyol, que sempre fa més impressió, hi podrà llegir: “En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas.” Fent un cop d'ull al panorama autonòmic peninsular d'aquell llunyà 1978 en què tot va ser creat per sempre més, resulta evident que aquest article intempestiu va ser concebut per a dues realitats sospitoses com eren la basca i navarresa, per una banda, i, molt especialment, per tallar d'arrel qualsevol pretensió associativa de valencians, balears i catalans, improbable tenint en compte les preferències electorals d'uns i altres ja en aquells moments, però convertida en impossible per si de cas, ja se sap que el món dóna moltes voltes, i si no, mireu com voltem ara.
L'article 145, doncs, consagra Espanya com a presó de la catalanitat amb cel·les separades. Avui, el procés d'independència al Principat o, millor dit, a la futura república catalana, genera interès als països germans. Interès expectant fins fa poc i expectorant des que el conseller Gordó ha provocat una mica el galliner mediàtic amb la seva referència a la “nació completa” i a la concessió de la futura nacionalitat catalana als veïns que així ho desitgin.
No cal que pateixin, els que l'acusen
de pancatalanista, expansionista i annexionista. Sempre hem tingut una curiosa concepció de la nació. Una nació, diversos països, per això en diem Països Catalans, en plural. Per tant, una nació amb països sobirans que decideixen el seu grau d'implicació nacional, des del lingüístic i cultural fins al polític. Una nació, diferents països, doncs, no com Espanya, on abans de girar la primera plana de la Constitució ja t'hi has trobat “la Nación española...” “indisoluble unidad”, altre cop “Nación española” i “patria común
e indivisible”, tot plegat als prolegòmens precedents al títol primer, perquè quedi clar. Això sí, els nacionalistes som els
altres.
