Opinió

Tribuna

El dret i la justícia

“Sabem que la legitimitat no és la legalitat, que la justícia no és el dret

“Ser demòcrata és complir la llei.” Aquesta és una de les frases més escoltades els darrers mesos. D'altra banda, la sentència del Tribunal Constitucional contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya diu: “Sense conformitat amb la Constitució no es pot predicar cap legitimitat. En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució.” Penso que és necessari reflexionar un instant sobre la relació entre legalitat (o el dret) i legitimitat (o la justícia). Per fer-ho rellegim la tragèdia de Sòfocles Antígona.

Creont publica un edicte que prohibeix enterrar Polinices però que, en canvi, permet fer-ho amb Etèocles; tots dos, germans d'Antígona morts en combat. Tanmateix, ella desobeeix la llei de Creont i apel·lant a una llei superior, la llei de Zeus, transgredeix l'edicte. Això li suposarà una condemna a mort. El que Sòfocles ens mostra en la seva tragèdia és que no es pot confondre el que és legal amb el que és legítim, és a dir, el dret amb la justícia. El dret és la legalitat vigent, però què és la justícia? Què és la legitimitat? El Tribunal Constitucional ens diu en la seva resolució que en un sistema democràtic no hi ha legitimitat fora de la legalitat. Però des de la mirada d'Antígona la democràcia seria un sistema en què legalitat i legitimitat no poden coincidir mai. Si allò legal i allò legítim coincideixen, un estat democràtic deixa de ser democràtic, car la democràcia consisteix precisament en la diferència ineludible entre el dret i la justícia.

Ara bé: quina és aleshores la legitimitat avui? Això és el que no sabem. Antígona sosté que la llei de Creont és injusta perquè hi ha una altra llei, la llei-no-escrita-dels-déus, que no és ni d'avui ni d'ahir sinó de sempre. El problema rau en el moment en què llegim amb ulls del present aquesta tragèdia perquè, a diferència d'Antígona, no sabem quina és la llei de Zeus, no sabem què és la legitimitat. No obstant, sí que sabem què no és. Sabem que la legitimitat no és la legalitat, que la justícia no és el dret.

La llei no sempre és justa. Mai cap marc normatiu legal serà suficientment just. Perquè els éssers humans som finits, sempre hi haurà una esquerda entre el dret i la justícia. Per això, malgrat no saber què és allò legítim (o la justícia) sí que sabem que un estat democràtic, precisament perquè és democràtic, hauria d'admetre que mai no serà suficientment just. La justícia només es pot realitzar com a dret, és a dir, com a legalitat. Però la legitimitat mai no podrà ser compensada del tot per cap legalitat vigent. És per aquesta raó que un estat democràtic només és democràtic si té mala consciència i, pel mateix, si els seus dirigents escolten molt seriosament els que són davant la llei...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.